Diumenge 25 es compleix el 80 aniversari de la Vaga de la Fàbrica Nova. Considerada una de les primeres del franquisme, el 1946, va estar protagonitzada per dones que van aconseguir les seves demandes.
Els antecedents
El 1945 a la fàbrica tèxtil de Bertrand i Serra, la més gran de Manresa llavors, les tensions s’hi acumulaven. Les condicions de misèria en què vivia la classe treballadora sota el franquisme, i més encara en la postguerra, havien causat un gran malestar social. Els problemes de malnutrició, els sous baixos o les precàries condicions de treball en són alguns dels exemples.
Les treballadores de la fàbrica, la major part d’elles dones, van començar exigint que se’ls pagués les hores que no cobraven a causa dels constants talls de llum que no les deixaven treballar. També s’hi va afegir la negativa a treballar les nits per recuperar aquestes jornades i la demanda d’un «plus de vida cara» per fer front a les seves necessitats.
L’esclat
A inicis de 1946, a l’incompliment de les demandes de les obreres s’hi va afegir l’impagament del festiu del 24 de gener. Aquest era el dia que les tropes franquistes van entrar a la ciutat i que les autoritats franquistes celebraven com a “alliberament”. El dia 25 en rebre la setmanada, les obreres van adonar-se que no només no se’ls havia augmentat el sou, sinó que el que pertanyia al festiu no se’ls havia pagat.
La vaga va començar el mateix divendres i es va estendre a dissabte 26 i diumenge 28 en què s’hi van sumar la resta de fàbriques de la ciutat. Les autoritats van respondre amb un gran desplegament de la guàrdia civil, però les obreres van seguir la vaga fins al dia 31.
La victòria de les obreres
Finalment, les treballadores van aconseguir que se’ls pagués el dia endarrerit i un augment del salari de 45 pessetes que havien demanat a l’inici a 75 pessetes després d’una setmana de lluita. Així i tot, un cop finalitzada la vaga algunes d’elles van patir acomiadaments o van ser interrogades per les autoritats per tal de trobar-ne una «cap» de les mobilitzacions.
Arran d’aquesta mobilització es va crear un sistema de racionament complementari per als treballadors amb béns de primera necessitat. Així mateix, es va fundar una cooperativa que més tard esdevindria l’Economat Tèxtil.
80 anys després, recordem la lluita de les treballadores de la Fàbrica Nova. El motiu és clar: les lluites d’ahir encara són les d’avui; per les condiciones de vida de la classe treballadora i pel socialisme.
