L’enquesta d’Ipsos per a La Vanguardia del passat 19 de setembre retrata una situació política a Catalunya en sintonia amb la resta d’Europa. Després de la desfeta del Procés i de 4 anys de govern socialdemòcrata a la Generalitat (primer amb ERC i després amb el PSC), el context generalitzat d’auge reaccionari donaria ales als partits d’extrema-dreta en unes noves eleccions catalanes. Vox passaria d’11 a 16 diputats i Aliança Catalana es dispararia dels 2 als 19 diputats, deixant un Parlament amb 35 diputats (una quarta part de la cambra) defensant obertament l’autoritarisme i la mà dura contra la classe treballadora migrant.
L’ascens d’AC provindria d’un important trasbals de votants de Junts, qui patiria una dolorosa patacada passant de 35 a 21 diputats. Segons l’enquesta, 1 de cada 5 votants de Junts a les darreres eleccions ara es decantaria per la formació de Sílvia Orriols, que a més quedaria primera en escons a les demarcacions de Girona i Lleida. Els del partit de Puigdemont ja fa temps que senten l’alè al clatell de l’orriolisme, cosa que els ha portat a reforçar el seu vessant anti-immigració per tractar de contrarestar-lo.
El PSC perdria 6 escons, quedant-se en 36, mentre que ERC en guanyaria 1 i els Comuns en perdrien 1. La CUP mantindria els 4 escons de l’actual legislatura. En un context d’alta fragmentació i polarització entre els diferents sectors de l’arc parlamentari, la diabòlica aritmètica que prefigura l’enquesta fa impossible imaginar majories estables. La política catalana patiria el mateix mal que altres països occidentals, on el descrèdit dels partits tradicionals juntament amb les dificultats per mantenir quotes de benestar acceptables en un context de guerra i crisi aniria acompanyat d’un deteriorament de l’estabilitat parlamentària i de la governança. Els partits d’extrema-dreta aprofiten aquest caos per presentar-se com una alternativa factible de govern basada en l’autoritarisme i la persecució de les capes més empobrides del proletariat.
Desconfiança cap als polítics professionals
En relació amb aquest deteriorament, un altre element ressenyable de l’enquesta d’Ipsos és la percepció negativa de la realitat política i social. Un 50% dels enquestats responen que les coses a Catalunya van per mal camí i un 48% que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta. Pel que fa a les principals preocupacions, la situació política es manté en el primer lloc del rànquing, perseguida per l’accés a l’habitatge i la immigració. Cal recordar que venim d’un curs polític marcat per importants mobilitzacions a favor del dret a l’habitatge però també per pogroms racistes encoratjats precisament per l’extrema-dreta i esquadres feixistes.
El rebuig i la desconfiança cap als polítics professionals també queda constatat. A la pregunta sobre quin partit polític està més capacitat per donar resposta a diversos problemes socials, un nombre considerable dels enquestats expressa la seva desconfiança en tots els partits de l’arc parlamentari. De fet, en fins a tres ocasions l’opció «Cap partit polític» guanya en nombre de respostes, tant pel que fa a combatre la corrupció (29%), gestionar el problema de l’habitatge (26%) o reduir les desigualtats socials (22%).
A més, cal recordar que en les darreres eleccions catalanes l’abstenció es va enfilar a la xifra històrica 46,5%. Gairebé la meitat de l’electorat no va anar a votar. D’aquest desencant cap a la política i els partits tradicionals així com del deteriorament de les condicions de vida, de moment, qui n’extreu més rèdit és l’extrema-dreta.
