Aquest matí, cent cinquanta treballadores i solidàries s’han concentrat davant les oficines d’AE Sant Andreu, convocades per la secció sindical de la CGT de la mateixa empresa i la CGT Lleure, per denunciar una retallada salarial imminent i exigir dignitat per al sector del lleure educatiu. Amb una resposta notable de monitores de diverses escoles, la convocatòria ha estat un èxit rotund i marca un punt d’inflexió en una lluita que ha guanyat força amb cada jornada de vaga.
A.E Sant Andreu preveu una retallada del 20% del sou de les treballadores a partir del curs vinent a causa d’un canvi d’horari. Els monitors en vaga asseguren que l’empresa té beneficis de desenes de milers d’euros, i que aquesta no vol destinar-ne cap a evitar aquesta mesura. “Darrere d’aquest conflicte hi ha una qüestió molt clara: no som una prioritat. L’educació, la cura dels infants i les condicions de vida de les treballadores passen a segon pla quan el que compta són els guanys empresarials”, afirmava una de les treballadores en vaga.
Més enllà del conflicte laboral: una qüestió de classe
Un membre del comitè de vaga ha apuntat que “en una societat desigual com la nostra, la classe treballadora no sol tenir el control sobre les seves pròpies condicions de vida. El que cobra, el que treballa, el temps que té per descansar, criar, estudiar o viure, sovint és decidit per altres: per empreses, per institucions, per acords signats entre despatxos lluny del dia a dia real de la feina. Això és especialment rellevant en sectors feminitzats i precaritzats com el lleure, on milers de monitores treballen per sous baixos, temporades curtes i amb poc reconeixement.”
Els manifestats han apuntat que per aconseguir millores cal “perdre la por als caps, organitzar-nos, descobrir que podem plantar cara. Tenim una força enorme perquè som les que fem funcionar els serveis de menjador, extraescolars, casals i colònies.”
Fer política des de la feina
Les portaveus de la protesta han declarat que “parlar de classe no és només parlar de diners. És parlar de poder. De qui decideix i de qui obeeix. I quan un grup de monitores s’organitzen, creen un comitè de vaga, convoquen assemblees, desafien l’empresa i es coordinen amb altres escoles, estan fent política. Decideixen començar a prendre el control de les seves pròpies vides”
Diuen que “és aquí on la lluita agafa una dimensió pedagògica i transformadora. Com més treballadores entenguin que no són sols una peça més del sistema, sinó que tenen capacitat de canviar-lo, més a prop estarem de revertir la precarietat estructural que afecta sectors com el lleure.”
Finalment, han comentat que “cal entendre que a la feina podem protestar, ens podem organitzar, podem i tenim el dret per reclamar unes millors condicions. Però aquestes no ens les regalarà ningú.”
Convenis signats a l’esquena de les treballadores
Un dels punts centrals de la protesta ha estat la denúncia del conveni col·lectiu que regula el sector, un text àmpliament criticat per les treballadores per fixar condicions molt per sota del cost de vida real. Aquest conveni, han recordat, ha estat pactat per la patronal i els sindicats CCOO i UGT, sense un procés real de participació ni debat entre el lleure.
“El conveni actual fixa sous de 8,5 € per hora en feines amb alta responsabilitat, com tenir cura de menors, desenvolupar activitats educatives i garantir espais de convivència”, explicava una monitora amb més de set anys d’experiència. “No reflecteix la realitat ni la responsabilitat que assumim diàriament. I encara menys els increments de cost de vida que hem patit en els darrers anys.”
Una empresa enrocada i amb actituds antisindicals
Des del començament de la vaga, AESA ha mantingut una actitud que les treballadores denuncien com a repressiva i antisindical: identificació de persones vaguistes, pressions i amenaces, manipulació de la informació enviada a les famílies i altres escoles, persecució i bloqueig de les mostres de solidaritat i acomiadaments vinculats directament amb l’activisme sindical.
“Els caps passegen per les escoles com si fossin sheriffs. L’única vegada que els hem vist junts en un menjador, no ha estat per ajudar, va ser el dia que vam convocar la vaga. Així i tot estem més organitzades que mai”, afirmava una monitora.
Les famílies, entre la sorpresa i la indignació
A la mobilització també hi han estat presents mares i pares de diferents escoles que treballen amb AE Sant Andreu. Han comentat que quan es van assabentar de la vaga, la sorpresa va ser general: “Una empresa amb 42 anys d’història hauria de saber resoldre un conflicte sense arribar a aquest punt. Hauria de demostrar maduresa si està a càrrec dels nostres fills i filles”, lamentava una mare, que afegia que la feina de les monitores és molt valorada per les famílies, i que si l’empresa té beneficis, hauria de saber on invertir-los: “en les persones, no en seus noves i tasses per escalfar el cafè.”
“Aquesta lluita no s’acaba el dia 20”
Amb el final de curs a tocar, una de les preguntes era si la mobilització perdria força. Les treballadores han respost amb claredat: “Aquesta lluita no s’acaba amb el calendari escolar. Ens hi juguem massa. Continuarem pressionant i buscant una solució acordada, però no callarem ni un dia.”
Tot i que s’acosta el final del curs escolar, el missatge de les treballadores en vaga és clar i contundent: això no s’acaba aquí. Aquesta vaga, que ja porta sis dies de mobilització, podria ser només l’inici d’una onada de transformació més profunda dins del món del lleure educatiu. “El final de curs no posa punt final a res. Si de cas, és l’inici d’alguna cosa molt més gran”, deia aquest matí una de les portaveus del col·lectiu davant les persones mobilitzades.
Amb una lucidesa que trenca tòpics sobre la desmobilització juvenil, les monitores han posat sobre la taula reivindicacions concretes que assenyalen un horitzó de lluita: 15 euros l’hora, vacances remunerades, baixes pagades des del primer dia i el pagament de totes les hores extres. Tot plegat, condicions elementals que en molts altres sectors es donen per fetes, però que són, encara, una quimera per a la majoria de les treballadores del lleure.
“No estem demanant luxes. Estem demanant condicions bàsiques. Volem un conveni que ens permeti treballar amb tranquil·litat i no haver de canviar de feina cada dos anys per poder arribar a final de mes”, deia una treballadora.
Les monitores han fet també una crida explícita a les seves companyes arreu del territori: “Només hi haurà canvi si som nosaltres qui el fem. No podem esperar res ni de les empreses ni dels sindicats que ens han venut. El futur del lleure depèn de les que hi treballem.”
A continuació podeu trobar un recull de fotografies de la concentració:
