El 19 de gener va entrar en vigor l’alto el foc a Gaza i l’intercanvi de presoners. Escassos dies després, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar una “operació a gran escala” al nord de la Cisjordània ocupada. Batejada amb el nom de “Mur de Ferro”, l’ofensiva militar contra la ciutat de Jenin, el bastió històric de la resistència palestina, va començar el 21 de gener amb una incursió massiva per terra i aire. Els atacs es van estendre ràpidament a altres ciutats de la zona, com Tulkarem, una localitat nord-occidental on hi ha dos camps de refugiats, Tulkarem i Nur Shams, i continuen intensificant-se avui. Així doncs, es tracta de l’ofensiva més prolongada a Cisjordània des de la segona intifada, assenyala la UNRWA.
El paraigua de “l’antiterrorisme”
El ministre de defensa d’Israel, Israel Katz, va declarar el passat 29 de gener que l’operació al campament de refugiats de Jenin pretenia “desmantellar la infraestructura terrorista” i va deixar clar que hi mantindrien l’exèrcit després de finalitzar-la per evitar la reorganització de la resistència.
Tanmateix, els residents neguen la versió d’Israel que només es persegueixen i s’ataquen militants i denuncien que l’exèrcit ocupa i els expulsa de casa seva. A la vegada, Israel ha demolit una vintena d’edificis a l’est del campament de Jenin sota l’argument que eren espais sota control de la resistència palestina. Els ciutadans són obligats a abandonar la seva llar sota l’amenaça de franctiradors.
Les forces armades d’Israel han assaltat i destruït barris sencers i han causat danys profunds en infraestructures essencials, fet que ha interromput el subministrament d’aigua i electricitat per a la població civil. Entre dijous i divendres, l’exèrcit israelià va realitzar incursions als camps de refugiats d’Askar i Far’a, al voltant de Nablus —una de les ciutats més importants de Cisjordània, situada al nord—, en les quals dotzenes de vehicles militars van penetrar el territori per escorcollar domicilis tot disparant gasos lacrimògens, granades sonores i trets i proferint amenaces a la població. Segons el Centre d’Informació Palestí, la resistència palestina va confrontar l’exèrcit al campament d’Askar on, Adel Bishkar, un jove de dinou anys, ha estat assassinat per l’exèrcit d’un tret.
Ocupació, control, extracció
L’ofensiva va acompanyada del tancament de carreteres i el col·lapse dels punts de control al territori. L’exèrcit israelià ha afirmat que ha canviat el protocol per ampliar les inspeccions en els controls per carretera, fet que interromp la vida quotidiana dels civils, que no poden anar a l’escola, la feina o l’hospital. A més, han bloquejat diverses vies d’accés a la ciutat de Tulkarem. En aquest context, diverses organitzacions humanitàries han denunciat el col·lapse dels hospitals i la impossibilitat de fer arribar assistència sanitària i serveis essencials a les víctimes.
De moment, l’ofensiva s’ha saldat amb almenys 70 morts —una quarantena d’ells a Jenin—, uns 820 ferits i una onada de més de 40.000 desplaçats en tota Cisjordània. Des del Diluvi d’Al-Aqsa de l’octubre de 2023, com a mínim 913 persones han estat assassinades per l’exèrcit israelià a Cisjordània.
Paral·lelament, aquest matí de dissabte, la resistència palestina ha alliberat tres presoners iraelians a Gaza a canvi del retorn de 369 palestins captius en presons israelianes. El sisè intercanvi de presoners es produeix en un context d’incertesa al respecte del compliment de l’acord per part de l’Estat d’Israel.
