Més enllà de la retòrica electoral: L’incendi forestal de Montitxelvo des de dins

L’incendi forestal de Montitxelvo ja ha estat estabilitzat i extingit. Diferents actors institucionals, responsables de l’actual situació, aprofiten el moment per desplegar discursos superficials i esbiaixats i treure’n rèdit. Mentrestant, les condicions de vida de la classe treballadora a les poblacions rurals segueixen empitjorant dia a dia..

Un incendi descontrolat en plena tardor

El passat dijous 2 de novembre un incendi es va originar en la serra de Montitxelvo, a la comarca de la Vall d’Albaida. Les dificultats per controlar-lo, sobretot a causa del temporal de vent, van desembocar en què s’estenguera en direcció a la serra i la comarca de la Safor fins al poble d’Ador, cremant en el seu transcurs al voltant de 2500ha en un perímetre d’uns 60km. Aquest esdeveniment forçà l’evacuació de 950 persones i el confinament d’altres 6000, i a més dos bombers forestals resultaren ferits en els treballs d’extinció. Durant l’incendi, més de 300 recursos van ser mobilitzats, entre bombers forestals, bombers voluntaris, Guàrdia Civil, UME i veïns organitzats. Per la manca d’efectius forestals de la Diputació de València, se sol·licitaren reforços d’altres comunitats autònomes com Castella la Manxa i Múrcia, i també de la UME.

La insuficiència d’efectius de la Diputació es deu a que aquest incendi arriba justament 4 dies després de l’acomiadament de 300 bombers forestals als quals no se’ls ha prorrogat el contracte de la temporada estival. De fet, la catàstrofe ja es pronosticà dies abans en una de les concentracions a la porta de la conselleria de Justícia i Interior, qui gestiona aquest servei d’extinció forestal. A més de la forta temporalitat laboral al sector, CGT denuncia la deixadesa política en el servei forestal i la seua gestió, els contractes en frau de llei, la irregularitat en la publicació i el respecte dels convenis, etc. L’acomiadament d’eixos efectius forma part d’una reestructuració pressupostària del nou govern de la Generalitat, ara en mans de PP i Vox, que ha retallat un 38% de la despesa en canvi climàtic i un 9% en prevenció d’incendis, justament en un moment en què la temporada d’incendis descontrolats s’amplia i els efectes de la crisi climàtica s’agreugen.
Més enllà de la retòrica electoral

Amb l’excusa del canvi de govern, els partits de la socialdemocràcia han aprofitat eixa reestructuració pressupostària per explicar el desastre i per criticar el nou president i la nova consellera. Compromís, per exemple, s’ha abanderat de la defensa dels serveis públics forestals, i de l’agraïment als cossos que han participat en l’extinció. El paper que prenen aquests partits polítics ens obliga a fer una anàlisi més profunda i complexa de la qüestió. No només estan reduint les causes del foc a un simple joc partidista, sinó que estan tractant de treure rèdit polític d’una situació que ells mateixos han contribuït a provocar. 

En primer lloc, existeixen precedents que mostren que aquest no és un cas aïllat. L’incendi de Begís i de la Vall d’Ebo, per exemple, han sigut els més destructius en els últims anys, arribant a cremar al voltant de 8 vegades la superfície del de Montitxelvo. D’altres com el de Villanueva de Viver, a l’Alt Millars, ocorregut el passat mes de març fora de la temporada d’estiu, o els incendis recents en Llutxent-Pinet demostren que la mala gestió i l’abandonament dels entorns rurals són una constant que no depén del govern de torn.

Pel que fa als serveis de prevenció i extinció, les demandes dels treballadors forestals no comencen ara, ni les seues condicions han empitjorat de repent. Durant el govern del Botànic el sector forestal es mobilitzà i denuncià contínuament els contractes en frau de llei que afecten el sector, l’incompliment i la irregularitat en els convenis i els acords signats, la discriminació salarial i el règim temporal dels serveis que ara critica Compromís. “Portem 6 anys sense conveni col·lectiu, i per tant no se’ns poden assegurar ni els 6 mesos que treballem”, denuncia R. Espí, un dels bombers forestals acomiadats que ha demanat mantenir l’anonimat. “Jo porte 3 contractes eventuals concatenats i la meua situació no s’ha regularitzat, per tant estem parlant d’un contracte en frau de llei”, afegeix. No només les condicions laborals són precàries, sinó que també els afecta una greu mancança de personal, cosa que els exposa a un gran perill en cas d’emergència: “alguns dies d’estiu hem estat només dos companys en la meua unitat”.

El fil conductor de l’abandonament rural

En les poblacions rurals, l’expansió del sector terciari, lligat a la precarització en el sector primari, està provocant un abandonament en la gestió del medi natural. En aquest context, projectes extractivistes que busquen obtenir els màxims recursos naturals de les regions afectades sense generar llocs de faena ni cobrir les seves necessitats tenen via lliure. Exemples en són el desplegament massiu de les energies renovables, les línies d’Alta i Molt Alta Tensió elèctrica, els abocadors i plantes de residus, o la reinversió en la construcció i la rajola. Aquesta dinàmica extractivista accelera a la vegada el despoblament, causant una espiral que desemboca en l’abandonament de les zones rurals.

Els incendis forestals, de fet, participen de l’expansió de projectes que compten amb oposició social. Entorns naturals defensats per les poblacions adjacents han estat en ocasions calcinats i posteriorment ocupats per projectes sota la premissa de que ja no existeix el patrimoni natural a defensar. Un exemple il·lustratiu d’aquest fenomen fou la construcció en 2011 de la línia d’Alta Tensió elèctrica en la mateixa comarca de la Vall d’Albaida, on un incendi forestal havia arrasat la serra un any abans.

L’administració es reserva la gestió del medi i del territori, desposseïnt cada vegada més la gent que l’habita. Negligència, deixadesa de funcions i externalització resumeixen la seva actuació en la majoria dels casos. “La gestió de les muntanyes és nul·la, sempre ho ha sigut perquè és una qüestió que no dóna vots”, comenta el bomber R. Espí. “A més, gran part del territori forestal és de propietat privada, cosa que en dificulta la gestió.” Isabel, afectada per l’incendi, afig que “fa deu anys ja es va cremar la serra de Terrateig, i fins ara als nostres bancals i per tota la muntanya encara hi havia troncs cremats que no es van poder subhastar com a llenya a empreses privades”. Isabel no confia en que arribe cap tipus de reparació pels danys: “ara prometen ajudes, però no veurem diners. Encara estic esperant que em responguen les cartes que vaig enviar arran de les destrosses de la gota freda de fa uns anys”. En aquest incendi, molt més destructiu i perillós que el de fa deu anys, Isabel i el seu marit han perdut els seus bancals d’oliveres i garrofers. De fet, el marit d’Isabel se salvà de les flames pels pèls el passat dijous, mentre feia les olives.

Canvi Climàtic i la Urgència d’una Organització Política Independent

Aquest incendi descontrolat arriba fora de la temporada d’estiu, al mes de novembre. La crisi climàtica generada per l’actual sistema de producció està causant que aquests fenòmens ‘excepcionals’ formen part cada vegada més del nostre dia a dia. Tal i com ja estem començant a vivenciar a causa de tragèdies com l’incendi de Montitxelvo, les condicions de vida de la classe treballadora seran les principals afectades per les conseqüències del canvi climàtic. Les mesures dels partits de la socialdemocràcia s’han demostrat estèrils durant les últimes dècades en les que ni de lluny s’ha aconseguit reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle fins als nivells recomanats per la ciència per a evitar els pitjors escenaris.

És per aquest motiu que la organització política independent és la única via possible, a pesar dels esforços del discurs derrotista de l’esquerra parlamentària i de la propaganda capitalista, que sempre el mostren com impossible o inversemblant. 

Les circumstàncies que estem vivint cada vegada amb més assiduïtat ens recorden que, si no ens unim per defensar els nostres interessos de classe, el que en el futur semblarà impossible o inversemblant serà la supervivència mateixa.