Hui, dijous 11 d’abril, es compleixen trenta-un anys de l’assassinat de Guillem Agulló a mans del feixista Pedro Cuevas. Amb només díhuit anys, la seua mort va commocionar la societat valenciana i el va convertir en un símbol de la lluita contra el feixisme.
Guillem, originari de Burjassot, va ser militant des de molt jove, unint-se a moviments independentistes i antifeixistes com Maulets i SHARP. Va ser a la primavera de 1993, quan Guillem es trobava al poble de Montanejos, a la comarca d’Alt Millars, passant les vacances de Pasqua amb uns amics, quan van ser assaltat per un grup de neonazis que posarien fi a la seua vida. Els inicis dels anys noranta foren anys marcats per la violència feixista, que només cinc mesos abans, a Madrid, va assassinar també a Lucrecia Pérez.
El judici per l’assassinat de Guillem es va celebrar dos anys després i estaria marcat per l’eliminació de les motivacions ideològiques de l’assassinat i per una campanya d’alguns diaris contra l’entorn de la família. Tant la defensa dels quatre acusats, com la sentència, van obviar durant tot el procés el caràcter polític d’aquest, que va acabar amb un únic condemnat, Pedro José Cuevas Silvestre, a setze anys de presó, dels quals n’acabaria complint només quatre.
L’assassí d’Agulló, que durant el judici va negar professar la ideologia feixista, va ser novament detingut el 2005 per la Guàrdia Civil en el marc de l’Operació Panzer. Més d’una vintena de neonazis van ser arrestats i acusats de vendre armes a través d’internet i d’organitzar “batudes” d’immigrants i militants d’esquerres. Tot i això, el judici contra aquesta organització, coneguda com a Frente Antisistema (FAS), va acabar el 2015 amb l’absolució de tots els seus membres.
Malgrat els intents de despolititzar el cas i les constants amenaces i assetjaments per part de grups d’ultradreta, la memòria de Guillem segueix molt viva entre les generacions de joves militants que, tot i nàixer després de la seua mort, saben perfectament qui és i que una part d’ell és part d’ells també hui.
