Enguany fa vint anys d’alguns dels moments àlgids de la lluita veïnal pel Forat de la Vergonya (plaça del Pou de la Figuera segons el nomenclàtor oficial), al barri del Casc Antic de Barcelona. Després d’un intens període de disputes pel control del Forat, el veïnat va aconseguir que, en lloc d’un pàrquing i pisos, el consistori de Joan Clos accedís a convertir l’espai en una zona verda on poder socialitzar, fer esport, jugar i desenvolupar activitats culturals.
El solar on actualment es troba el Forat de la Vergonya va començar a obrir-se l’any 1997 arran d’unes expropiacions i enderrocs, ordenats per l’Ajuntament de Barcelona a l’empresa publico-privada Promociónde Ciutat Vella. S.A. (PROCIVESA) per «esponjar» el centre històric de la ciutat. L’expulsió violenta i irregular de centenars de famílies va desembocar en una esplanada inhòspita, plena de runes i edificis a mig enderrocar.
A partir de l’any 2000 els veïns afectats pels enderrocs i gran quantitat d’activistes, molts provinents del moviment okupa, van organitzar-se per adequar el solar als interessos del proletariat del barri. Van omplir-lo de vegetació, mobiliari auto-construït, un hort, zones per a jocs i concerts, etc. També hi van plantar un avet que aviat es va convertir en un símbol de la lluita que estaven duent a terme.
La disputa pel control del Forat va portar al desallotjament violent dels veïns per part d’un mega-dispositiu de la Guàrdia Urbana l’any 2002. Després d’això, la reocupació de l’espai i les accions de sabotatge constant contra les obres del pàrquing van provocar que finalment l’Ajuntament esveies obligat a abandonar temporalment els seus plans. L’any 2004, en el marc de l’aplicació de la «Llei de barris» l’administració va obrir un procés participatiu sobre el futur del Forat que va deixar fora, però, els sectors implicats majoritàriament en la lluita.
La realització del pla sorgit d’aquest procés participatiu va portar a nous enfrontaments amb la policia l’any 2006 quan membres del Col·lectiu Forat de la Vergonya van tractar d’impedir l’entrada d’excavadores al solar. Finalment, malgrat que els sectors més implicats en la lluita es van mostrar crítics amb els resultats, la batalla política que havien lliurat contra l’Ajuntament va aconseguir aturar la construcció del pàrquing i va permetre que el Forat es convertís en un espai verd, conservant, fins i tot, alguns dels seus elements inicials, com la font construïda pels veïns on es pot veure el símbol de l’avet.
