Els passats 29 i 30 de març va tenir lloc el seminari de formació per la militància socialista, amb l'objectiu de promoure el debat teòric i polític al si del moviment. El seminari, de caràcter intern, ha tingut la funció d'habilitar un espai de deliberació i reflexió enmig de la fragor del curs polític, reforçant la línia política i la comprensió i interiorització d'aquesta per part de la militància. 


El Moviment Socialista situa la teoria com un moment de la pràctica. En coherència amb això, ha destinat aquest espai formatiu al treball al voltant de conceptes teòrics claus per entendre l'arquitectura estratègica que s’està desplegant, mirant de donar profunditat a les síntesis polítiques en base a les quals s’articula un teixit militant que poc a poc va fent-se útil per la classe treballadora d'aquest país, agafant presència als seus diferents espais de socialització, lluita i organització.

El centre d'aquest seminari ha estat dedicat al treball al voltant del concepte marxista de crisi i la teoria marxista de l'estat. En aquest cas, s'ha tractat de ponències i debats dedicats a aprofundir la capacitat del moviment de captar les tendències i el caràcter de l'enemic de classe, comprendre millor les escletxes en el poder de la burgesia i així copsar on pot colpejar amb més efectivitat.

Així mateix, l'altre línia de treball al seminari ha estat apropar a la militància alguns elements sobre les aportacions clàssiques que estan a la base de l’actualització del marxisme revolucionari, amb la intenció d'imprimir un millor coneixement d'aquests i arrossegar-ne els aprenentatges fins a l'actualitat i tasques del present. En darrer lloc, el seminari ha servit per implementar debat i crítica al voltant de les principals síntesis i propostes estratègiques que ha exposat el Moviment Socialista fins a dia d'avui. 

En definitiva, aquests seminaris interns de formació han estat un moment de compromís col·lectiu de la militància socialista amb la tasca continua d'aprendre a pensar l'estratègia socialista i l’actualització de la teoria revolucionària a partir dels reptes i nusos que presenta la pràctica quotidiana. Construir una força independent del proletariat necessita de la màxima aportació qualitativa de tota la militància, de la màxima deliberació col·lectiva, així com de la màxima unitat d'acció. L'entusiasme tot sol no crea militants de per vida, el rigor teòric tampoc. És la combinació d'ambdós, la claredat en la línia política i la demostració pràctica i racional dels arguments el que genera una militància capaç de rellançar un nou cicle revolucionari de lluites de classe. Durant aquest seminari la militància socialista ha renovat el seu compromís polític amb aquest objectiu.