Dissabte passat se celebrava el 49è aniversari de l'Agrupament l'Esplai Santa Maria del Pi del districte de Ciutat Vella. A les dues de la matinada, mentre es feien labors de neteja, es presenta en el lloc una patrulla de la Guàrdia Urbana. Davant l'actitud desafiadora de la policia diferents joves comencen a gravar l'actuació policial, moment en el qual la policia agredeix a tots els joves presents: puntades, punyades, reduccions en el sòl amb el genoll en el coll, esprai irritant, estirades de pèl, porrades i un llarg etcètera.

El balanç de l'agressió policial ascendeix a un total de dos joves detinguts, un militant del Moviment Socialista i una monitora de l'Esplai, així com una quinzena de joves ferits amb diferents contusions i ferides.

Aquest fet no és aïllat: fa a penes un mes i mig, a principis d'abril, la Guàrdia Urbana es va presentar en el Casal de Joves autogestionat de Ciutat Vella on va intimidar, identificar i registrar l'espai en un altre cas de repressió policial contra els espais d'organització juvenil. Existeix una tendència cada vegada més pronunciada, a la ciutat de Barcelona i a la resta del territori, segons la qual l'Estat reforça l'autoritarisme en tots els seus vessants a escala social, encara que aquest autoritarisme és especialment explícit contra aquells espais que són de referència per a la joventut proletària.

El denominador comú en tots aquests successos resideix en la qüestió del control de l'espai i en el paper que l'Estat compleix en aquest sentit. En tant agent que garanteix la dominació política de la burgesia, l'Estat no pot tolerar ni permetre que de manera creixent existeixin espais que escapen al seu control, espais que no se situen de manera immediata sota les lògiques d'acumulació capitalista, ja que això suposa un perjudici a l'exercici efectiu del seu poder així com una demostració pràctica del control de l'espai per part del proletariat. És sota aquesta premissa que s'efectuen de manera sistemàtica diferents actuacions policials amb l'únic propòsit d'entorpir l'enfortiment d'aquests espais així com afeblir la voluntat militant dels qui participen activament en ells.

El reforç autoritari de l'Estat, el qual augmenta progressivament davant les contradiccions que la societat capitalista mostra en el seu si de manera cada vegada més explícita, comporta uns certs aprenentatges i imposa necessàriament tasques a realitzar. En primer lloc, els espais que en un sentit formal depenen de les institucions de l'Estat, a través de cessions o altres figures jurídiques, tenen majors dificultats per a fer front a una repressió policial en augment, ja que la policia es troba legitimada en estar actuant en un espai que en última instància depèn de l'Estat. En aquest sentit, el proletariat exerceix un control sobre l'espai que és encara indirecte, tot i que pel moment de feblesa actual de la classe treballadora aquestes són les condicions sobre les quals hem d'actuar políticament. Així i tot, s'albira la necessitat de desprendre's definitivament d'aquesta dependència respecte a les institucions; si la tendència de l'Estat és exercir un major control sobre els espais, la tendència política que hem de seguir com a classe resideix en enfortir la independència política en tots els sentits, especialment quant als espais on desenvolupem la nostra activitat política.

En segon lloc, els espais que es troben disgregats entre si tenen també majors dificultats a l'hora d'exercir una defensa efectiva sobre l'espai. Com s'ha esmentat anteriorment, a causa de la desarticulació política actual de la classe treballadora aquestes condicions ens venen imposades, però aquesta limitació també ofereix la seva forma de superació, és a dir, la necessitat d'organitzar els diferents espais a una escala major, de tal manera que cada espai sigui l'extensió concreta d'un projecte polític integral on es contempli la defensa dels mateixos com a tasca principal.

Davant el jovent treballador organitzat es presenta el repte, doncs, de fer front a l'ofensiva repressiva contra l'organització proletària i els seus espais, desnaturalitzant i confrontant la creixent presència policial en aquests i teixint eines estratègiques que permetin una defensa efectiva.