La desmobilització i despolitització del jovent treballador es troba a l’ordre del dia a Mallorca, sotmès a l’empitjorament constant de les seves condicions de vida i mancat de projecte polític consistent amb els seus interessos de classe. Preus de l’habitatge pels niguls, impossibilitat d’emancipar-se, feines de temporada amb sous de misèria i davallada del salari real; tot això afegit a una tendència a l’augment del control social per part de la policia i al creixement d’un sentit comú reaccionari.

Els 8 anys de govern progressista a les Illes Balears, amb Més, Podemos i el PSIB, han estat punta de llança d’aquesta desmobilització i despolitització. El triomf de l’esquerra socialdemòcrata l’any 2015 va aglutinar tot un seguit de demandes populars i les va canalitzar a les institucions, de la mateixa forma que ho fan sempre, també els socialdemòcrates nostrats: malament, a mitges, incomplint promeses i no aconseguint de cap manera revertir l’agreujament de moltes de les situacions de la classe treballadora al territori. Arrossegats per una tendència global, impotents, la seva arribada a les institucions només va comportar que tot un teixit crític potencialment actiu quedés convertit en mer suport electoral passiu. Ara, amb la dreta i l’extrema dreta al govern proclamant a cara descoberta la barbarització social en tots els àmbits, surten els polítics professionals de la socialdemocràcia a plorar quan no són més que l’altra cara de la moneda: en política, no s’és innocent simplement per pretendre tenir bones intencions.

Tot i el context general, a Palma i a la resta de l’illa s’han mantingut alguns espais d’autoorganització de classe i organitzacions polítiques al marge de les institucions: de molts d’aquests espais, la militància socialista n’hem estat partícips i, per això, la nostra proposta política és ja de bon començament una forma d’autocrítica. Autocrítica perquè els revolucionaris honestos hem de tractar sempre de fonamentar racionalment la nostra activitat, més enllà d’inèrcies i tradicions, i hem de veure com la nostra feina contribueix o no al rellançament del projecte comunista.

Una experiència política rellevant i il·lustrativa al respecte podrien ser les plataformes i mobilitzacions contra el turisme, que malgrat que han estat espais en què s’ha presentat batalla a les institucions, han estat incapaços de detectar alguns límits estructurals de la seva estratègia política; a més, els comunistes que hi hem participat, hem estat també incapaços de plantejar un programa propi pel proletariat mallorquí i, per tant, els interessos de la classe treballadora s’hi trobaven subordinats a una classe mitjana moltes vegades en descomposició. Lluitar contra els creuers en el nostre context és necessari segurament, perquè la classe treballadora som els qui patim més les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials del fenomen; però si lluitam colze a colze amb els que pretenen defensar a hotelers locals o a empresaris autòctons, estam sent còmplices de mantenir la nostra condició d’explotats. Quan la lluita contra les expressions més salvatges de la indústria turística pren cos en el programa de la socialdemocràcia, aquesta acaba sent només una forma de cremar a la militància sincera que hi posa el cos i de despolititzar al conjunt de la classe treballadora que detecta que no hi ha connexió entre allò que es fa i la capacitat de millorar les nostres condicions de vida.

Tenir una estratègia pròpia que defugi dels deliris interclassistes de la socialdemocràcia, actualitzar les potències del programa comunista avui, és caminar per construir una força política independent contraposada a totes les expressions de la política burgesa de dretes o d’esquerres. Sense això, fins i tot les millors intencions de les forces autònomes dels circuits institucionals queden anul·lades i la seva militància condemnada a ser un simple contrapunt moral a la gestió política del capital.

Tots els aprenentatges i la lectura que feim del canvi de cicle polític són els materials amb què alçam una Bastida per construir el Moviment Socialista a Mallorca. La desafecció s’ha de convertir en organització revolucionària a través de superar les limitacions que ens hem trobat i Bastida pretén contribuir a polititzar a tota una nova generació de militants que treballin per la independència política del proletariat i la recomposició del projecte comunista. Posam especial atenció i cridam a unir-se a tots aquells militants que fa anys que treballen a col·lectius i organitzacions per superar el capitalisme, a tots els que sincerament volen aportar tota la seva vitalitat en bastir una alternativa.

“Socialisme o Barbàrie” mai no ha estat només una simple consigna, però avui encara menys. La nostra generació té al davant el repte immens de forçar una sortida a la crisi històrica d’un capitalisme en decrepitud i d’uns Estats cada vegada més sostinguts per la via autoritària. Observam el camí a molts altres llocs, però ara avançam en el desplegament de l’estratègia socialista també a Mallorca.