Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

2024: Avançar contra l’adversitat



3 de gener de 2024

La militància del Moviment Socialista als Països Catalans deixem enrere un any de treball intens pels nostres objectius polítics, amb tots els seus encerts i errors, i és hora de valorar el recorregut fet fins ara, així com els reptes importants que ens planteja el nou any per a l’avenç del nostre projecte estratègic.

Cap de nosaltres no s’ha de deixar enganyar pel clima de resignació social i aparent estabilització política que domina a l’ambient, sinó que en tot moment hem de parar atenció als senyals de les tendències latents de fons que, en una fase de crisi estructural del capital, marquen les formes d’una conjuntura que pot canviar ràpidament.

L’any 2023 ha expressat amb claredat algunes d’aquestes línies de fons, entre d’altres, són: les disputes creixents entre blocs geopolítics que esclaten en conflictes militars de major escala i que tensen la producció global; l’actualització autoritària de les democràcies capitalistes occidentals; l’ofensiva sobre els mitjans de vida del proletariat en tots els àmbits, així com l’expansió a escala europea d’un nou tipus de feixisme polític i cultural concretat en la normalització de polítiques antiproletàries o la misogínia i l’odi social especialment dirigit contra les capes migrants, odi que en el context català està directament relacionat amb el fracàs del projecte sobiranista de la petita burgesia i el tancament en fals del conflicte nacional.

Com a militants hem de mirar de cara a aquesta situació, hem d’entendre com tots aquests processos es relacionen mútuament i s’expressen en un terreny de lluita política concreta, i hem de trobar el nostre lloc dins la tasca col·lectiva de fer front a la barbarització social mitjançant l’únic camí possible: la recomposició del comunisme com una alternativa política arrelada en àmplies capes de la classe treballadora. Una opció clarament oposada i diferenciada de les polítiques d’una “esquerra transformadora” cada cop més acomodada en el sistema de partits de la burgesia i en la gestió amable de la misèria.

Acabem un any que ha estat clau per a l’avenç en aquest camí, ja que superant molts obstacles hem pogut madurar les intuïcions que van propiciar la ruptura política amb la socialdemocràcia i hem consolidat un espai polític que els darrers mesos ha crescut ràpidament, en termes qualitatius i quantitatius. Algunes petites mostres en són la consolidació i la diversificació del mitjà comunicatiu Horitzó, el desplegament de la intervenció política en fronts de lluita com el d’habitatge -amb l’aparició del Sindicat d’Habitatge d’Hospitalet com a instrument de lluita orgànicament vinculat a l’estratègia socialista- i l’expansió de l’organització de classe a les perifèries de grans ciutats, sistemàticament oblidades per l’esquerra durant el cicle polític previ. Però l’element més destacable és, sens dubte, el sorgiment de les Organitzacions Juvenils Socialistes a Catalunya i al País Valencià, organitzacions que tenen com a objectiu sumar al compromís polític actiu a una nova generació de joves treballadors colpejats per la crisi capitalista i fastiguejats de la política burgesa.

Un compromís polític amb l’opció comunista, una opció que, gràcies a noves ruptures polítiques i actualitzacions de l’estratègia socialista, s’estén i es consolida amb força arreu de l’Estat espanyol. Aquest final de 2023, amb la ruptura de la UJCE amb el PCE i el naixement del Consell Socialista d’Euskal Herria, ens mostra que l’expansió del Procés Socialista és ja una certesa, i que és el deure de tot militant comunista seguir treballant per escampar-lo a escala internacional.

En aquesta línia, aquest 2024 no serà un any simplement de treball de formigueta. Serà un any de lluita i de batalles polítiques concretes que haurem de guanyar per portar l’organització independent de classe allà on regna la despolitització i la desorganització, sabent que la potència del nostre projecte rau en la construcció de bases militants amb una voluntat forta, criteri polític propi, disciplina respecte a les necessitats col·lectives, capacitat organitzativa i eficàcia en la defensa de la nostra classe. Doncs hem arribat fins aquí gràcies a l’esforç i la determinació de cadascun i cadascuna de les militants i és així com continuarem avançant.


Contingut relacionat