Les Trobades a les Universitats i un pols que hem de guanyar
Durant la dècada del 2010, al Campus del Raval de la Universitat de Barcelona existia un local que el moviment estudiantil utilitzava com a espai de reunions i de trobada, com a sala de comandament de la intensa activitat política del campus. L’any 2020, després del període de confinament i la tornada a la presencialitat a les universitats, la UB havia canviat el pany del local i havia llençat tot el que hi havia dins.
Aquest fet, que pot semblar una simple anècdota, en realitat amaga un missatge important: a la universitat no s’hi fa política. Aquesta ha sigut la idea que han intentat imposar les universitats catalanes durant els últims anys. Primer, van aprofitar la pandèmia, i després, han aprofitat el reflux polític general. Rectors i polítics diversos s’omplen la boca a l’hora de parlar de la universitat com a temple del saber, però en realitat això els interessa ben poc. No volen una universitat amb espais de trobada o de socialització entre els estudiants. Tampoc volen que hi hagi debat viu als campus i encara menys agitacions o mobilitzacions. Volen imposar una falsa neutralitat.
En la societat actual no hi ha espai per a la neutralitat, tampoc a les universitats. L’antagonisme entre classes i les pertorbacions que genera la dominació burgesa ho impregnen tot i així ha quedat demostrat al llarg de la història, també en els temps recents. Per exemple, en la resposta al genocidi de Palestina o la repulsa davant els actes d’un nou moviment feixista en conformació. Els estudiants de classe treballadora que passem hores i hores en els campus ens neguem a fer veure que no passa res al nostre voltant: volem que les universitats siguin escoles per a la lluita de classes, espais que activin políticament en un sentit revolucionari a cada cop més sectors d’estudiants.
És des d’aquesta perspectiva que hem organitzat les Trobades a la Universitats des de l’OJS. Espais de trobada, formació i debat per impulsar la vida política als campus. D’aquesta manera, durant la setmana passada, a les principals universitats de Catalunya es van fer tota mena d’activitats: des de debats i xerrades a exposicions d’art i concerts, passant per activitats diverses com calçotades o vetllades de boxa. Tot això, incloent-hi també el procés previ a les Trobades, que ha reunit a centenars de joves d’arreu del país al voltant d’unes idees nítidament comunistes.
Fer-ho possible no ha estat lliure de complicacions: com dèiem, als buròcrates de torn no els agrada massa que es faci política a les universitats. Han denegat permisos, retirat sistemàticament qualsevol mena d’agitació i, fins i tot, reclamat a la policia als campus per obstaculitzar-nos la feina. Ens han fet un pols. Malauradament per ells, l’han perdut: a tot arreu vam poder dur a terme les Trobades amb èxit. Tenim clar que els drets polítics es conquereixen exercint-los i, nosaltres, lliurarem la batalla, aquesta i les vegades que facin falta. Farem de les universitats una poderosa palanca des d’on estendre l’organització de la classe treballadora.
Davant la decadència i barbàrie capitalista, quan als estudiants treballadors ens diuen: «esforça’t per assegurar-te un futur», la millor resposta que que podem donar és: «organitzem-nos i lluitem per un altre futur, no hi ha salvació individual».