Volkswagen, el fabricant d’automòbils més gran d’Europa, està negociant amb l’empresa israeliana de defensa Rafael Advanced Defense Systems la reconversió de la seva planta d’Osnabrück. El pla preveuria produir-hi components per al sistema antimíssils Iron Dome (Cúpula de Ferro), amenaçada de tancament. L’exclusiva ha estat publicada per Financial Times i recollida per Handelsblatt.
La planta afectada hi treballen 2.300 assalariats. Segons les fonts esmentades per l’FT, aquesta seria reconvertida per produir sistemes de defensa aèria israeliana que també preveu comercialitzar-se a Europa. El pla compta amb el suport del Govern alemany i suposaria un gir radical a l’activitat d’una planta, que fins ara, produïa models com el T-Roc Cabriolet.
La deriva militar s’emmarca en una crisi estructural que travessa la indústria automobilística, afectada per la competència xinesa i la transició fallida cap al vehicle elèctric. De fet, el grup ja ha aplicat mesures recentment que pretenen accelerar la retallada de 50.000 llocs de treball a Alemanya fins a 2030. Una reestructuració pactada amb els comitès d’empresa i el sindicat IG Metall, però que ha provocat aturades històriques de la plantilla.
Davant el rebombori causat per la notícia, Volkswagen ha emès un desmentiment oficial assegurant que la producció d’armes «continua descartada». No obstant això, la filtració apunta a cap a una altra realitat. La reconversió cap a la indústria armamentística apareix com una estratègia desesperada per recuperar la rendibilitat econòmica.
Un context de rearmament massiu
El cas de Volkswagen no és aïllat, sinó el darrer exemple de la creixent simbiosi entre l’automoció alemanya i el sector armamentista. Mitjançant la seva filial MAN, el grup ja col·labora amb Rheinmetall –el grup més gran de militar alemany–, en la fabricació de camions militars.
Ara, l’aliança amb l’empresa israeliana Rafael portaria aquesta relació a un nou nivell en integrar tecnologia antimíssils de combat en la producció alemanya. L’empresa és un dels principals proveïdors de l’exèrcit genocida israelià i ha participat activament en el subministrament d’armament utilitzat al genocidi contra la població palestina i a la guerra d’agressió contra la República Islàmica de l’Iran.
En un context de rearmament impulsat per l’OTAN, el govern del canceller Friedrich Merz presenta la indústria militar com la solució a la crisi industrial sota l’argument de la «seguretat europea». Així, la reconversió de plantes com la d’Osnabrück es presenta com el «model a seguir» per a altres fàbriques en risc de tancament. Alhora, l’economia de guerra emergeix com un sector pròsper amb grans expectatives de creixement per als propietaris del complex militar industrial.
A l’Estat espanyol, tot i no haver-hi una reconversió oficial, el rumb geopolític és calcat. L’abril de 2025, el govern va aprovar una inversió massiva de 10.000 milions d’euros amb l’objectiu d’assolir el 2% del PIB en despesa militar. Aquesta estratègia es recolza en el foment de la indústria dual, utilitzant préstecs al 0% per incentivar que el sector civil i tecnològic desviï els seus recursos cap a la defensa. Mentre es manté una retòrica oficial crítica, la relació amb empreses com Rafael ha estat constant, amb episodis de bloquejos i revocacions de llicències durant el 2025.
