El dimecres 15 d’octubre, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears s’uniran a la jornada de vaga general de 24 hores convocada per sindicats combatius i moviments estudiantils en solidaritat amb el poble palestí. La protesta, que serà també, d’abast estatal amb la convocatòria de la Confederació General del Treball (CGT), busca denunciar el genocidi i apartheid per part d’Israel, així com la complicitat dels governs occidentals i la creixent despesa militar a Europa.
A Catalunya, la crida l’encapçala la Taula Sindical de Catalunya, integrada per organitzacions com la CGT, la IAC, la CNT, la COS, CO.BAS i Solidaritat Obrera, insisteixen que l’aturada “no ha de ser testimonial” sinó una expressió contundent de rebuig a la política internacional i a la deriva militarista. La Generalitat ha decretat serveis mínims del 66% en transport públic, a més de percentatges específics en educació i sanitat. Malgrat això, les centrals convocants mantenen que l’objectiu és “parar-ho tot” i traslladar la causa palestina al cor del debat social.
Al País Valencià, sindicats com la Intersindical Valenciana, CGT, CNT, COS i l’Alternativa Sindical de Classe (ASC) se sumen a la vaga general de 24 hores, acompanyats d’una vaga estudiantil a les universitats i instituts. A València, Castelló i Alacant estan previstes mobilitzacions als carrers.
A les Illes Balears, el sindicat STEI s’ha unit a la convocatòria de vaga general de 24 hores, mentre que UGT i CCOO opten per aturades parcials de dues hores en els diferents torns. A Palma, associacions propalestines i col·lectius sindicals han previst actes de protesta.
La CGT, que estén la convocatòria a tot l’estat espanyol, emmarca aquesta jornada en un context més ampli: denuncia el “silenci còmplice” de la Moncloa i critica l’aprovació d’un embargament d’armes “parcial i tardà”, mentre les relacions diplomàtiques i comercials amb Israel continuen intactes. La central sindical alerta que la despesa militar ha aconseguit xifres rècord en els pressupostos generals de l’estat espanyol, sota el Govern de coalició PSOE-Sumar, i acusa els “sindicats grocs” de promoure només aturades de dues hores que qualifiquen d’“inofensius”.
Més enllà del pla internacional i de solidaritat, la vaga pretén també visibilitzar problemes estructurals de la classe treballadora: l’encariment de l’habitatge i dels productes bàsics, el deteriorament de les condicions laborals, la repressió de les protestes i l’estat de precarietat generalitzada. Per als convocants, l’augment de recursos destinats a la indústria militar mentre s’empitjoren les condicions de vida és un símbol de l’“atzucac” al qual es condueix a la classe obrera europea.
