Avui, dimecres 7 d’octubre, les treballadores del sector social fan vaga a tota Catalunya. L’Assemblea del Sector Social, impulsada per la CGT, La Intersindical, FTC-IAC, CO.BAS, COS, USOC i les plataformes del sector, convoquen aquesta jornada de mobilització. La convocatòria també inclou una assemblea el 21 d’octubre.
El sector agrupa unes 130.000 treballadores, té 17 convenis, i una bretxa salarial del 40% respecte dels empleats públics, tot i fer la mateixa feina. Amb aquesta vaga, els sindicats i plataformes convocants reivindiquen:
- La unificació en un únic conveni d’aplicació obligatòria a tot el sector
- L’equiparació salarial amb el sector públic amb revisió automàtica vinculada a l’IPC real
- Les ràtios regulades, auditables i variables segons la complexitat de les persones ateses
- La incorporació de tots els sindicats representatius a les taules de negociació
- Un pla concret d’internalització fins a assolir un sector social 100% públic, universal i de qualitat
En aquesta mobilització també es fa ressò de denúncies anteriors del sector. En diverses ocasions, els sindicats han assenyalat que immobiliàries vinculades a fundacions obtenen beneficis milionaris. També denuncien sous de fins a 10.000 euros mensuals en algunes entitats i la formació d’UTE empresarials. Segons els sindicats «s’està fent negoci amb la gestió de la misèria de la població més vulnerable i amb la precarietat de les treballadores del sector social».
Crisi i desmantellament de serveis essencials
Com han manifestat en un comunicat a xarxes, en un context de crisi capitalista i creixent proletarització, els serveis que depèn la classe treballadora més vulnerabilitzada són objecte d’un procés sostingut de saqueig i desmantellament. «Privatitzacions, externalitzacions, retallades, manca de recursos i ràtios insostenibles sense actualitzar des del 2010», apunten.
Aquesta ofensiva, assenyalen, no només degrada les condicions de vida de les treballadores. Aquesta repercuteix directament en la qualitat dels serveis que reben les usuàries i famílies. Com a resultat de la falta de negociacions efectives per part dels sindicats de concertació i la patronal, les treballadores han vist el seu salari congelat i una pèrdua significativa del poder adquisitiu en un sector ja precaritzat.
Gairebé una dècada de bloqueig
Les mobilitzacions van començar arran del bloqueig del conveni d’Acció social i de la incapacitat dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT) de tancar acords sòlids. Després de set anys de negociacions infructuoses i de preacords insuficients i incomplerts per part de la patronal, no hi havia acord. A tot això s’ha sumat la negació de l’entrada de la CGT a la taula de negociació, tant per part de la patronal com dels sindicats de concertació, malgrat comptar amb el 10% de representativitat des de fa més de dos anys.
Avui, però, la necessitat de mobilització ha superat un sol conveni. El sector social té 17 convenis i tots «en condicions molt precàries». La lluita d’un sector concret ha fet evident que el problema és estructural i afecta el conjunt de la classe treballadora.
