En les últimes setmanes desenes d’avions militars dels EUA han passat per les bases espanyoles de Rota i Morón. Van fer escala de camí a l’Orient Mitjà, on dissabte l’exèrcit sionista d’Israel i els EUA llençaren un atac conjunt contra l’Iran.
Malgrat aquesta realitat, el ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares, va afirmar diumenge que les bases no han estat usades en cap moment per a l’ofensiva. Així, la Moncloa continua la seva tradició d’ambigüitat retòrica. Com amb el genocidi a Gaza, denuncien els fets mentre continuen col·laborant amb l’agressor.
Des que es va cometre l’agressió dissabte, els intercanvis entre Israel, els EUA i l’Iran no s’han aturat. A més, l’estat sionista ha aprofitat el caos de la situació per llançar ofensives injustificades contra el Líban, així com desplegar forces als territoris ocupats per continuar la massacre contra el poble palestí.
Aquestes accions han tingut també com a resultat una contraofensiva de Hezbollah. Dilluns l’organització islamista hauria llençat un atac contra Israel des del sud del Líban. En unes declaracions a Al Jazzera asseguraven que l’atac era també una represàlia per l’assassinat de l’aiatol·là Ali Khamenei.
La col·laboració dels estats europeus
Aquesta matinada una de les bases britàniques a Xipre, les quals el Regne Unit ha autoritzat els EUA a fer servir, ha estat atacada per un dron. Diverses fonts i autoritats atribueixen l’atac a l’Iran, tot i que les autoritats del país no ho han confirmat.
Arran d’aquest fet i els esdeveniments del cap de setmana, França i Alemanya, qui ha signat recentment un tractat de cooperació militar amb Israel, han obert les portes a «accions defensives». És a dir, a contribuir a la guerra imperialista iniciada pels EUA i Israel.
El secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l’Iran, Ali Larijani, ha declarat que no hi haurà negociacions amb els EUA. Han acusat Trump d’haver començat el conflicte, així com de la mort dels soldats estatunidencs i dels civils iranians.
