Els Estats Units d’Amèrica han reprès de manera unilateral els bombardejos contra la República Islàmica de l’Iran. Durant la matinada de dilluns, les forces armades estatunidenques van iniciar l’ofensiva disparant de míssils i desplegant de drons bombarders contra dues llançadores de míssils situades a l’illa iraniana de Laraq, a l’estret d’Ormuz.
L’Administració estatunidenca va justificar la seva agressió inicial al·legant que «Teheran es disposava a atacar embarcacions al pas estratègic». Com a resposta directa al bombardeig dels EUA i en represàlia per les baixes causades, la Guàrdia Revolucionària Iraniana va contestar llançant míssils contra dues bases militars dels EUA situades a Jordània i una base aèria als Emirats Àrabs Units.
Trump torna a anunciar noves agressions bèl·liques
Tot i haver iniciat aquest nou xoc bèl·lic, el president estatunidenc, Donald Trump, va anunciar poc després en una entrevista a la cadena Fox News que Washington prepara un nou atac contra Teheran després de la seva contestació. Trump va advertir que els copejaran «molt durament».
Prèviament, el mandatari havia difós a la plataforma Truth Social un vídeo generat amb intel·ligència artificial en què se simulava la destrucció de l’illa de Kharg, clau per a l’exportació de petroli iranià. El vídeo anava acompanyat del missatge: «L’illa de Kharg ha quedat reduïda a runes!».
La maniobra va ser qualificada de «ridícula» per un alt càrrec de la companyia estatal de petroli de l’Iran, el qual va confirmar que la situació a la terminal petroliera és d’«absoluta normalitat» i va descartar danys a les seves instal·lacions.
L’imperialisme busca coordinar un bloqueig econòmic també a l’Iran
La represa dels atacs per part de la Casa Blanca es produeix mentre que el secretari del Tresor, Scott Bessent, es reuneix des d’aquest dilluns a Asheville, Carolina del Nord, amb els ministres de finances del G-20 per coordinar un bloqueig econòmic mitjançant sancions secundàries contra la República Islàmica.
Com a conseqüència immediata de l’atac estatunidenc i la posterior resposta iraniana, el barril de petroli Brent ha experimentat una pujada del 3,4% i ha arribat als 91,09 dòlars per barril. Tot i que l’almirall Brad Cooper, cap del CENTCOM, va assegurar que les forces navals dels EUA «han retirat mines de l’estret per facilitar el pas de petroliers», les companyies marítimes continuen desconfiant de la seguretat. Aquest reinici de les agressions promogut per Washington es produeix a dos mesos de les eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units.
