En els darrers dies el règim Trump ha mobilitzat un gran nombre de marines cap a l’Iran. Després de l’atac conjunt a la República Islàmica, la guerra iniciada per Israel i els EUA s’allarga més del previst i amb costos majors als esperats en un primer moment. Així, Trump ha començat a mobilitzar diferents tropes des de diverses parts del món cap a la regió.
D’aquesta manera, a les 50.000 tropes ja estacionades a l’Orient Mitjà, ara s’hi afegeixen més de 2.000 marines desplaçats en tres embarcacions militars, així com 3.000 soldats més de la 82a Divisió Aerotransportada. El gruix dels marines vindria del Japó i Califòrnia, dels cossos de seguretat del Pacífic dels EUA en la regió.
La mobilització d’aquestes tropes podria no estar lligada en un primer moment cap a una invasió terrestre. El mateix Donald Trump ho ha negat en una roda de premsa. Tanmateix, va respondre al periodista que va fer la pregunta que si aquest fos el cas «tampoc us ho diria».
En la mateixa roda de premsa ha volgut insistir en les converses amb Teheran, les quals la República Islàmica ha negat reiteradament. No obstant això, avui a través del Pakistan sí que s’ha fet arribar al govern de l’Iran una proposta de 15 punts que de nou ha estat rebutjada per no tenir en compte les condicions iranianes.
Les conseqüències de la guerra
Els efectius mobilitzats pel govern dels Estats Units arribaran divendres 27 de març a les bases ianquis a l’Orient Mitjà. Divendres és també la data límit que ha posat el règim Trump a l’Iran per a la reobertura de l’estret d’Ormuz.
El tancament d’aquest punt clau en el comerç petrolier mundial ha disparat el preu del cru, alhora que diversos analistes n’assenyalen les repercussions que la manca de subministrament tindrà en l’àmbit internacional.
Mentre Trump nega la possibilita d’una invasió malgrat la mobilització militar, el seu gos de presa en la regió, l’estat sionista d’Israel, ha bombardejat dimarts la ciutat d’Esfahan. En aquesta és on l’Iran disposaria de les instal·lacions nuclears en les quals s’emmagatzemarien fins a 400 kg d’urani enriquit al 60%. La propaganda israeliana acusa la República Islàmica de fer servir aquesta reserva d’urani per a usos militars i així tracta de justificar-hi l’agressió.
A mesura que el conflicte entra en la quarta setmana les víctimes no paren de créixer, especialment les civils. D’acord amb les gràfiques publicades pel mitjà àrab Al Jazzera, els atacs conjunts d’Israel i els EUA han assassinat 1.500 i 1.072 persones, i n’haurien ferit unes altres 18.551 i 2.966 a l’Iran i al Líban respectivament.
A hores d’ara, Trump continua tractant de justificar un conflicte marcat sobretot pels interessos israelians. Per als EUA els costos són majors dels esperats. Mentrestant, cada cop més països europeus assumeixen posicions contràries a la intervenció i la nova política de «la doctrina Donroe».
