La província de Tarragona continua encapçalant el rànquing dels desnonaments a l’estat espanyol. Durant el 2024, es van registrar 816 llançaments judicials, és a dir, més de dos cada dia. En relació amb la població, això representa 92,5 desnonaments per cada 100.000 habitants, una dada que només supera Girona, amb 131.
La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona vinculen aquestes xifres al desequilibri creixent entre oferta i demanda, però la realitat és més clara: només a Tarragona hi ha gairebé 88.000 habitatges buits segons l’INE, 15.000 més que fa una dècada. Mentrestant, els lloguers continuen creixent i cada cop són més les famílies que no poden mantenir el seu habitatge ni accedir a un de nou. Els joves, per la seva banda, veuen l’emancipació com una fita inabastable.
Diversos col·lectius, com el Sindicat d’Habitatge de Tarragona i el de Reus, denuncien negligències administratives en la tramitació dels lloguers socials i assenyalen la inacció de la Generalitat i de l’Agència d’Habitatge. També assenyalen el paper dels fons voltors i dels grans tenidors que mantenen pisos buits per especular amb una necessitat bàsica. Tot plegat agreujat per l’encariment generalitzat de la vida i la baixada del poder adquisitiu.
Malgrat l’“escut social” ─que suspèn els desnonaments a famílies vulnerables fins al 31 de desembre de 2025─, i les noves mesures contra els desnonaments, la crisi habitacional a Tarragona no s’atura. Les polítiques públiques arriben tard i son insuficients, mentre el capital immobiliari continua dictant les regles i especulant amb una necessitat bàsica.
