L’accident mortal de Gelida i el caos ferroviari de les darreres setmanes –que encara dura– han forçat una resposta institucional ràpida.
L’Administració d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) i l’empresa estatal Renfe han revisat més de 1.100 quilòmetres de vies a Catalunya. Durant aquestes s’han «trobat» més de 80 punts conflictius –23 punts crítics i 69 amb risc. Davant l’evidència de què les infraestructures es troben en el seu límit operatiu, nombrosos trams de Rodalies continuen tallats o amb circulacions alterades. Paral·lelament, el secretari d’estat de Transports ha admès que només s’ha executat el 77% de les obres previstes els darrers cinc anys.
Per altra banda, el govern espanyol i la Generalitat han anunciat una ampliació de 1.691 milions d’euros addicionals al Pla de Rodalies fins al 2030. Aquest anunci ha vingut acompanyat de la destitució del director de Rodalies i el responsable de manteniment d’Adif.
Punts conflictius de Rodalies: geografia de la desinversió
Les línies amb problemes recurrents o amb afectacions greus es troben en les vies del recorregut dels trens: R1 Blanes – Maçanet-Massanes, R2 Nord Maçanet Maçanes – Aeroport, R2 Sud Sant Vicenç de Calders – Barcelona, R4 Sant Vicenç de Calders – Manresa, R14 Lleida – Barcelona, R15 Riba-roja d’Ebre -Barcelona, R11 Figueres – Portbou.
La degradació de la xarxa ferroviària de Rodalies no és accidental, però tampoc homogènia. Una part significativa d’aquests es concentren fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), agreujant-se en territoris com Ponent i les Terres de l’Ebre. Malgrat ser zones clau en termes d’extracció productius i energètics, han estat sistemàticament postergades pel que fa a la inversió en mobilitat.
Inversió reactiva i desigual al territori
La Generalitat i el Ministeri de Transports, davant aquest col·lapse, han anunciat una ampliació del Pla de Rodalies amb un increment del 21%. Amb aquesta correcció tardana, la inversió total prevista entre el 2020 i el 2030 s’eleva fins als 8.037 milions. Del total pressupostat, es destinaran més de mil milions específicament a manteniment i seguretat.
No obstant això, una part molt significativa dels recursos es concentraran a l’AMB. Les actuacions se centraran en l’augment de capacitat, la integració urbana i la creació de noves infraestructures. Aquestes, a llarg termini, reforçaran la centralitat econòmica i política d’aquesta regió.
Fora d’aquesta zona, les actuacions destacades es limitaran al manteniment, reposició i seguretat. Entre les actuacions s’ha assenyalat: el túnel de l’Argentera, el tram Figueres–Portbou o intervencions concretes a Almacelles, Raimat, Juneda, Mollerussa o Montblanc. Aquestes són inversions necessàries i urgents, però plantejades principalment per evitar accidents i garantir el servei mínim.
