Repressió per protestar contra Aliança Catalana a Igualada
Avui a la tarda han estat citades a declarar diverses persones per protestar contra Aliança Catalana a la Festa Major d’Igualada. Entre aquestes, un militant del Moviment Socialista i dos militants de l’Esquerra Independentista.
Els fets pels quals els cita el jutjat van tenir lloc durant la festa major d’aquesta ciutat, a l’esdeveniment Fes-te el Dinar. La formació d’extrema dreta Aliança Catalana va aparéixer al dinar popular organitzat per la comissió de festes. Ho van fer en contra de la voluntat dels mateixos organitzadors i amb el vistiplau dels Mossos d’Esquadra.
Com a resposta, un grup d’antifeixistes s’hi van concentrar per protestar-hi. En el transcurs d’aquesta protesta, algú va llençar un paquet de sal sobre la paella que cuinaven els militants de la formació ultra. Poc després, davant la pressió popular, els membres d’Aliança Catalana van haver de marxar.
La complicitat amb l’extrema dreta i la persecució de l’antifeixisme
La trivialitat dels fets i la severitat del procediment judicial és ben il·lustrativa. Cada cop més veiem com fins i tot les formes de protesta pacífica són criminalitzades. Això no és un fet aïllat, sinó que forma part d’un context en què la dissidència i l’organització política es reprimeix més durament.
D’altra banda, el contrast entre l’actuació de les forces de seguretat és evident. Els Mossos d’Esquadra van permetre la presència d’Aliança Catalana, tot i les queixes de l’organització. Per contra, la citació a declarar, així com els delictes pels quals se’ls acusa, mostren una actitud de persecució i criminalització dels antifeixistes.
Aquesta causa se suma a la detenció del militant de l’OJS per protestar contra la presència de feixistes d’Aliança Catalana a la Festa Major de Sants. Així, s’evidencia una vegada més que, tot i el seu discurs antisistema, depenen de les forces repressives fins i tot per estar presents als espais populars.
Mentre l’antifeixisme és objecte d’investigacions i persecució policial per exercir el dret de protesta, l’extrema dreta troba en les mateixes forces policials un mecanisme de protecció per garantir la seva presència als espais populars i per perseguir la seva única oposició política: la militància comunista.