Dimarts el Pentàgon va declarar que el cost de la primera setmana d’ofensiva imperialista contra l’Iran havia excedit els onze mil milions de dòlars.
Aquestes dades s’alineen amb altres declaracions de l’òrgan governamental en què explicaven que el cost de les municions dels dos primers dies de guerra havia sigut superior als cinc mil milions de dòlars.
Lluny de ser definitives, diversos analistes i observadors han remarcat el fet que en el càlcul d’aquestes despeses no s’han inclòs els desplaçaments, així com el manteniment del personal militar sobre el terreny.
A hores d’ara, la quantitat de diners invertits pel règim de Trump en el conflicte supera de lluny els pressupostos destinats a la recerca del càncer al país o a programes d’assistència a infants d’entorns més desfavorits. Això no obstant, a Washington es debat si emetre un nou paquet de despesa militar per sufragar-ne els costos addicionals.
A banda de la greu despesa militar, s’hi sumen les conseqüències econòmiques arran del bloqueig de l’estret d’Ormuz, punt clau en el subministrament energètic global. La pujada dels preus del gas i del petroli conduirien a una inflació global que també tindria repercussions en la política interna dels EUA.
Tensions interimperialistes i divergència d’interessos
Tot i tenir un rol de corretja de transmissió de l’imperialisme occidental a l’Orient Mitjà, els objectius estratègics de l’entitat sionista d’Israel i els EUA no sempre coincideixen. La guerra dels dotze dies de l’any passat n’és un clar exemple.
Si bé, els EUA tenen interès en el control del mercat energètic, com il·lustra l’atac a Veneçuela, o l’encerclament de la Xina en l’àmbit militar i econòmic, l’ofensiva a l’Iran de moment no és capaç de garantir aquests objectius.
Tanmateix, la intervenció sí que estaria alineada amb els interessos sionistes, els quals cercarien expandir el seu territori i àrea d’influència en la regió d’acord amb el projecte del Gran Israel. L’aniquilació de l’Iran, una potència hostil i competidor en la regió, esdevindria un dels seus objectius principals.
Des que va començar l’ofensiva Trump ha tractat de justificar-la de diferents formes. Des de falses amenaces fins a fotos delirants envoltat de líders religiosos, Washington intenta defensar les seves decisions davant dels consells contraris a la intervenció de diferents assessors i l’oposició de part de la societat civil.
El contraatac de l’Eix de la resistència
Tot i el vídeo publicat avui en xarxes oficials en el qual banalitzaven el conflicte comparant-lo amb un videojoc, els EUA estan lluny de ser «invencibles» tal com resa la publicació.
Malgrat el discurs oficial occidental, els constants atacs de l’Eix de la resistència a bases estatunidenques a la regió, així com a l’entitat sionista d’Israel comencen a fer estralls. Trump ha mobilitzat part del personal militar, així com vehicles i armaments des d’altres regions com l’Àsia-Pacífic per poder sostenir la guerra.
Aquests desplaçaments il·lustren la necessitat real dels EUA d’enfortir la seva presència a la regió a conseqüència dels atacs iranians. Una realitat molt diferent de la defensada pel règim Trump, amb unes dades sobre els danys soferts que difereixen de les publicades per l’Iran o altres observadors.
En les últimes hores, l’Iran també ha conduït atacs exitosos a petroliers estatunidencs i ha assestat un colp contundent a una base francesa a l’Iraq, en el qual sis soldats han resultat ferits. La guerra que segons Trump havia d’acabar «en quatre setmanes» sembla allargar-se i escalar sense fre.
