Les massives protestes a Nepal que han portat a la renúncia del primer ministre KP Sharma Oli han estat protagonitzades principalment per la joventut de la generació Z, que protesta contra la censura, la corrupció i les desigualtats socials. Aquests joves estan assistint a les convocatòries conformades per diversos col·lectius organitzats a través de xarxes socials i organitzacions de treballadors de tall més clàssic, però sense un lideratge unificat ni jeràrquic clar.
Entre aquests grups, Hami Nepal destaca per tenir una certa influència, encara que no és l’única, ni la principal organitzadora. De fet, el moviment en el seu conjunt té, en un principi, un caràcter heterogeni i alguns sectors fins i tot s’han distanciat d’uns certs episodis succeïts durant els enfrontaments, els saquejos i els disturbis.
Les primeres evidències d’ingerència occidental en el conflicte sorgeixen pel finançament que rep Hami Nepal, procedent de la fundació-pantalla estatunidenca National Endowment for Democracy, lligada al Congrés estatunidenc i la CIA, així com de corporacions multinacionals com Coca-Cola. La mobilització i la propaganda impulsada per aquesta “ONG” també ha estat assenyalada per la utilització de símbols i missatges en anglès, no en la llengua nepalesa, així com per la reproducció del logo d’històriques revolucions de colors que han deposat governs que contradeien els interessos occidentals. Les protestes sorgeixen, a més, just després de l’acostament històric entre la Xina i l’Índia i en un marc on els EUA observa amb temor els projectes comercials multimilionaris que travessen Nepal i impulsen la integració regional de les potències euroasiàtiques.
No obstant això, les causes internes per a les protestes existeixen, i no són poques. Segons assenyalen Vijay Prashad i Atul Chandra en un article recollit per People’s Dispatch, Nepal pateix de problemes endèmics com una economia dependent de les remeses de l’emigració laboral massiva, corrupció institucionalitzada, alta desigualtat persistent i un sistema polític oligàrquic vinculat a la monarquia. A més, apunten al fet que l’esquerra institucional, liderada per l’autodenominat Partit Comunista, no ha sabut aprofitar l’oportunitat oberta després de la Constitució de 2015. Per tant, malgrat alguns avanços, també s’han incomplert les expectatives socials, donant peu al ressorgiment de forces monàrquiques i hindutva que busquen capitalitzar el descontent i, per descomptat, també existeixen les pressions geopolítiques i operacions de desestabilització dels EUA i l’Índia.
La narrativa dominant tendeix a polaritzar-se entre la “revolució de colors” externalitzada i la històrica incapacitat estatal local per a resoldre aquestes contradiccions. Investigadors com Prashad i Chandra adverteixen que ni les teories que es basen únicament en la intervenció externa ni les explicacions que posen el focus solament en les contradiccions locals capturen la complexitat del fenomen íntegrament, i criden a considerar tots els factors geopolítics i les demandes socials internes urgents de manera conjunta i profunda.
Mentrestant, l’exèrcit manté el control provisional i la població de Nepal, amb la joventut com a avançada, demanda solucions reals que consolidin un nou sistema polític i social que superi la prolongada crisi socioeconòmica que, alhora, es creua amb les tensions geopolítiques entre potències regionals i occidentals, algunes més poderoses que unes altres, però totes amb interessos en el futur de Nepal.
