Diumenge 22 i dilluns 23 més de 51 milions d’italians van ser cridats a les urnes per votar la reforma constitucional. La mesura, impulsada pel govern de Giorgia Meloni, va fracassar en obtenir gairebé un 60% de vots en contra.
Així, dels 51 milions cridats, i dels quals en van participar més de 30, uns 15 milions hi van votar en contra. Aquesta constituiex la primera derrota en les urnes de la primera ministra en tres anys des que va ocupar el càrrec en 2022.
La reforma constitucional
La reforma constitucional impulsada pel govern d’extrema dreta de Meloni apuntava a canvis dins del Poder Judicial a Itàlia. La mesura proposada pel govern cercava la divisió del Consell Superior de Magistratura, l’òrgan d’autogovern del Poder Judicial. Aquesta divisió separaria les carreres de jutges i fiscals i l’elecció per sorteig dels membres de la Magistratura.
D’aquesta manera, el govern de Meloni pretendria augmentar el control del govern sobre el Poder Judicial. Meloni i l’extrema dreta italiana hauria acusat aquest de «no deixar governar» i de «fer política contra el govern». Acusacions que són atacs per les intervencions dels magistrats per bloquejar mesures il·legals impulsades per Meloni i els seus com ara, en matèria d’immigració.
Conseqüentment, la reforma ha dividit en dos sectors ben diferenciats els partits polítics italians i també la societat civil. D’una banda, la major part de partits de dreta, incloent-hi el centre dreta i la dreta radical, hi van votar a favor. D’altra, els partits d’esquerra s’hi van oposar. Alhora, segons una enquesta de l’Institut Cattaneo de Milà, la major part dels votants del «no» provenen de zones amb rendes econòmiques més baixes, mentre que els partidaris del «sí» ho fan de zones amb rendes més altes.
La llei electoral
La reforma del Poder Judicial no és l’única de les mesures impulsades pel govern de Meloni per tal d’impulsar un enfortiment de l’Executiu enfront dels altres poders. A hores d’ara, una nova llei electoral es troba en procés de tramitació. Aquesta recompensaria aquells partits que obtinguessin més del 40% dels vots amb l’adjudicació de 35 diputats a la Càmara Alta i altres 70 al Parlament.
Així mateix, aquesta llei permetria Meloni renovar el seu govern de coalició d’extrema dreta. Avui dia, aquest està integrat per Fratelli d’Italia, el seu partit, la Lega Norte, Forza Italia i Noi Moderati. La proposta de llei té ecos de la Llei Acerbo: una llei que donava dues terceres parts del parlament a qui aconseguís el 25% dels vots en les eleccions. L’únic cop que aquesta llei va ser aplicada va ser durant les eleccions que van donar el poder a Mussolini i al Partito Nazionale Fascista.
La primera derrota a les urnes de Giorgia Meloni podria esdevenir el primer signe de crisi de l’actual govern d’Itàlia. Tot i comptar encara amb un 30% de suport als últims sondejos electorals, el seu govern, les polítiques del qual han estat ambivalents respecte a diferents temes, cada cop està més desgastat.
Meloni i l’extrema dreta mundial
Meloni representa a ulls d’altres partits i dels electors una posició «conservadora i moderada». Malgrat això, el seu alineament amb els EUA de Trump, les reformes autoritàries per perseguir la dissidència política o la criminalització de sectors més marginals, així com el relat de la «civilització occidental» al qual s’adscriu indiquen més bé una posició catalogable d’extrema dreta.
El seguit de mesures que tracta d’impulsar anirien en aquesta línia. El reforçament de l’Executiu, l’anul·lació de certs drets i garanties democràtiques liberals sense acabar amb aquestes i influir d’aquesta manera la política general de la UE.
