Divendres 6 de febrer els EUA i l’Iran van mantenir negociacions de forma indirecta a Masqat (Oman). La trobada tenia com a objectiu debatre el programa nuclear iranià, l’armament del país i la resolució de la tensió militar entre ambdós països.
El matí de divendres el ministre d’Exteriors omanita, Badr bin Hamad al-Busaidi va tenir reunions separades amb Abbas Araghchi, ministre d’Exteriors iranià i Steve Witkoff i Jared Kushner, enviats de la Casa Blanca. Abans que comencessin les negociacions, des de Washington es va reiterar que la diplomacia només era una de les opcions a l’abast de Trump.
Les reunions es van produir en un clima d’alta tensió. A hores d’ara, els EUA encara mantenen la presència del portaavions Abraham Lincoln, vaixell emprat en l’ofensiva imperialista a Veneçuela, a prop d’aigües iranianes.
L’ambaixada dels EUA al país, que opera de forma remota i no té una seu física, va aconsellar els ciutadans nord-americans abandonar el país.
Armament nuclear, míssils balístics i suport a altres agents
Les negociacions partien des de posicions molt allunyades. L’objectiu principal de Washington era impedir que Teheran desenvolupés la bomba atòmica, ambició militar que l’Iran ha negat en diverses ocasions. Ja l’any passat, enmig del conflicte de la República Islàmica amb l’entitat sionista d’Israel, els EUA van bombardejar instal·lacions nuclears iranianes.
A banda de les negociacions nuclears la Casa Blanca ha volgut incloure altres qüestions en la trobada. Així, hauria cercat també tractar el rang dels míssils iranians, el finançament del règim a organitzacions que Washington considera terroristes, o l’onada repressiva de les protestes al gener d’enguany.
Sancions malgrat les negociacions
Divendres després de les negociacions el ministre d’Exteriors iranià va declarar que el l’ambient i el resultat havia estat positiu i la continuitat d’aquestes en el futur. Amb tot, Washington va anunciar noves sancions a les exportacions petrolieres de l’Iran.
El Departanment d’Estat dels EUA justifica la mesura en considerar que Teheran empra els ingressos del petroli per «finançar activitats desestabilitzadores arreu del món i intensificar la repressió interna al mateix país».
