Gustau Muñoz, militant de la Unió de Joventuts Marxista-Leninista (UJM-L) va morir l’11 de setembre a causa d’una bala de la policia. La resposta no es va fer esperar, i l’endemà 12 de setembre, tal com recull la premsa de l’època:
“una manifestació de mig centenar de persones, activistes del PCE(I) que protestaven per la mort de Gustau Adolfo Muñoz, fet ocorregut la nit del dilluns quan manifestants d’aquest partit s’enfrontaven a les forces d’ordre públic. Els grups que van sortir anit portaven una bandera roja i un gran ram de flors i la policia els va dispersar amb bales de goma” [1]
A partir d’aquell moment s’inicià un enfrontament entre els manifestats que denunciaven el recent assassinat policial amb el llançament de còctels molotov contra la policia, qui alhora reprimia i disparava pilotes de goma als manifestants. Les escenes s’allargarien pràcticament fins a mitjanit.
Per evitar de nou aquests fets, l’endemà, dia de l’enterrament de Gustau, els cossos policials van decidir adelantar l’hora per evitar que els seus companys de militància i altres solidaris poguessin acomiadar-se’n alhora que denunciar l’assassinat. El sepeli havia sigut anunciat a les quatre de la tarda, però finalment va realitzar-se a les dotze del migdia. Sense estar satisfets amb no permetre als seus companys dir l’últim adeu al Gustau, la policia va organitzar tot un dispositiu per reprimir a la militància del PCE(i).
A les quatre de la tarda més d’un centenar de militants van dirigir-se a l’Hospital Clínic on fins aquell matí hi havia el cos sense vida de Gustau. Allà un cop coneguda la notícia de què l’enterrament s’havia avançat, van iniciar una manifestació cap al cementiri de Montjuïc. Quan estaven arribant a la Plaça Espanya van ser dispersats per la policia. Un cop dispersats en grups petits, una part dels manifestants van enfilar així cap al cementiri, on hi havia instal·lada una autèntica emboscada policial, ja que el perímetre del cementiri estava pres per policies amb transceptors de mà i prismàtics.
Arribats a la tomba del seu company, com narra una peça de premsa del moment “allà van ser detinguts després de restar davant la tomba del jove mort cantant La Internacional” [2]. Altres van ser detinguts quan intentaven escapar de la ratera instal·lada pels cossos policials a les sortides del cementiri o en diferents parades d’autobús. La xifra de detencions va superar les 30 persones, que van ser traslladades a la Direcció Superior de Policia, la tristament famosa comissaria de Via Laietana. El dia 16 de setembre, tres dies després de les detencions, encara romanien privats de llibertat segons es recollia a la premsa “Les 31 persones que van ser detingudes el passat dimecres a Barcelona a la sortida de l’enterrament del jove de setze anys mort de bala per la policia durant una manifestació continuen als calabossos de la Direcció Superior de Policia, ja que durant tot el dia d’ahir no van ser traslladats als jutjats de guàrdia, en contra del que s’esperava” [3].
La repressió als companys de militància de Gustau, militants del Partit Comunista d’Espanya (internacional) impedí que aquell vespre es realitzés una altra protesta convocada a les Rambles i es sumà així a una llarga persecució repressiva cap al Partit que s’allargà durant anys. També la mort torna a colpejar aquesta organització poc temps després quan el seu també militant Jordi Matínez de Foix (Barcelona, 23 d’abril de 1957 – Barcelona, 14 d’octubre de 1978) morí mentre preparava explosius a un pis franc al barri barceloní de Nou Barris, concretament al Carrer Lucena actualment anomenat Passeig Verdum.
Conèixer la memòria dels qui abans que nosaltres van organitzar-se i lluitar ens llega valuoses lliçons. Una és que si no guanyem, no podrem ni enterrar als nostres morts.
[1] https://elpais.com/diario/1978/09/14/espana/274572022_850215.html
[2] https://elpais.com/diario/1978/09/16/espana/274744831_850215.html
[3] https://elpais.com/diario/1978/09/13/espana/274485625_850215.html
