Gairebé un any després d’aquesta concentració, un militant del Moviment Socialista és sancionat amb una multa com a organitzador. El militant A.O., és denunciat per un agent dels Mossos d’Esquadra sense ser identificat al lloc dels fets i sense denúncia prèvia d’Aliança Catalana. L’agent dels Mossos d’Esquadra va denunciar a un militant a qui feien seguiment per la seva implicació política.
En la sanció, els Mossos d’Esquadra assenyalen que l’organització de la manifestació s’ha fet sense permís, i atenent-se a la Llei Orgànica 4/2015 de Seguretat Ciutadana a l’Estat espanyol, la llei coneguda popularment com a Llei Mordassa, estableixen que els fets poden ser una infracció greu per “la pertorbació del desenvolupament d’una reunió o manifestació lícita”. La Generalitat de Catalunya defensa, a la pràctica, la formació d’extrema dreta i el feixisme i persegueix d’ofici els militants que actuen en contra d’aquest.
Més enllà, segons l’Article 30.3 de la Llei Mordassa “es consideren organitzadors o promotors de les reunions en llocs de trànsit públic o manifestacions les persones físiques o jurídiques que hagin subscrit la comunicació preceptiva. Així mateix, encara que no hagin subscrit o presentat la comunicació, també es consideren organitzadors o promotros els qui de fet les presideixin o dirigeixin o exerceixin actes semblants, o els qui per publicacions o declaracions de convocatòria, per les manifestacions orals o escrites que s’hi difonguin, pels lemes, les banderes o altres signes que mostrin o per qualsevol altre fet, es pugui determinar raonablement que en són directors”. Aquest article obre la porta a assenyalar com a organitzador o director, qualsevol persona que atengui a una manifestació.
10 anys de la Llei Mordassa
La Llei Mordassa celebra aquest any 10 anys. L’aprovació de la Llei es va donar en un context posterior a l’alta conflictivitat social de la crisi econòmica del 2008, on a l’estat espanyol concretament, va haver-hi una onada de vagues generals i va sorgir el moviment 15-M. El Govern del moment era el PP de Mariano Rajoy, que va assumir fàcilment la criminalització de la classe mitjana radicalitzada amb la crisi. Enlloc de buscar la renovació del pacte social dels anys 70 i 80 va optar per la via de la criminalització i la repressió.
La Llei Mordassa estableix un nou marc on els drets de protesta, opinió i manifestació poden ser sancionats per la via administrativa. La policia pren un paper fonamental en els processos sancionadors i se li dóna un alt grau de discrecionalitat. El dret fonamental a la defensa es veu limitat degut a la introducció de formes de “pagament immediat”, on l’acusat té l’opció de pagar en un termini determinat la sanció en una versió reduïda. Per la contra, si l’acusat vol atendre’s al seu dret a defensa, els costos augmenten.
