L’OJS de Catalunya celebra la Trobada de Formació Socialista a Barcelona i crida a la mobilització

L’Organització Juvenil Socialista de Catalunya (OJS) ha dut a terme aquest dijous i divendres 27 i 28 de març la Trobada de Formació Socialista, una jornada d’anàlisi i debat al voltant de qüestions i conflictes que defineixen la conjuntura actual. Sota la voluntat de ser “un espai per al rearmament ideològic de la nostra classe” i de bastir “una teoria revolucionària que guiï la nostra pràctica política”, el format ha comptat amb xerrades, taules rodones i espais de socialització i ha reunit més de 500 persones.

La jornada ha arrancat dijous al campus del Raval de la Universitat de Barcelona, amb dues taules rodones: a la primera, un militant de l’organització Action Antifasciste Tolosa, juntament amb Ismael Seijo, doctor en Ciències Polítiques, i una militant socialista, han caracteritzat el neofeixisme i l’auge del sentit comú reaccionari a Europa i especialment als estats espanyol i francès i van situar. S’ha fet èmfasi en la necessitat de trencar amb l’antifeixisme institucional: “ens sembla il·lusori lluitar contra un procés al costat dels que fa anys que l’alimenten”, han afirmat, sintetitzant la impotència i la hipocresia de la socialdemocràcia, amb el seu projecte fracassat i col·laboracionista d’un “mal menor” incapaç de sortir i per tant reproduint el marc cultural i ideològic que proposa i estén la reacció.

La segona taula rodona, conduïda pels investigadors Said Boumama i Ainhoa Naida Douhaibi, ha consistit en una anàlisi de la situació sociopolítica de la classe treballadora migrant a Europa, la principal afectada per la feixistització de la societat i l’auge reaccionari i bèl·lic a Occident. Després d’un repàs històric dels moviments migratoris, s’ha definit el naixement i desenvolupament del racisme i l’imperialisme sota la lògica del capital, tot situant un context present d’hegemonia total capitalista en el qual la marginació i criminalització del proletariat migrant legitima l’expansió autoritària dels estats sota l’argument de la seguretat nacional.

A la tarda, a la plaça Joan Coromines, s’ha debatut el paper central de l’ofensiva contra els drets de les dones i el col·lectiu LGTBI en el sentit comú reaccionari. Hi han participat la investgadora Laura Macaya i Nadia Pérez, militant d’Itaia, l’organització de dones socialistes d’Euskal Herria. Entre els temes tractats, destaquen la instrumentalització racista de la violència sexual, les limitacions de la institucionalització de la lluita per l’alliberament de les dones i el col·lectiu LGTBI, la banalització i normalització del masclisme i la violència i l’expansió del discurs punitivista. “No volem gestionar la violència de gènere, sinó acabar amb ella”, han comentat des d’Itaia, en una crítica a un reformisme parlamentari insuficient.

Canvi de localització per la negativa de la UB a cedir l’espai

Les xerrades del matí de divendres havien de fer-se a l’aula magna del campus central de la UB. Tot i així, la universitat finalment ha denegat l’espai a l’OJS per continuar amb la programació teòrica i formativa, tal i com ho havia fet la UAB uns dies abans amb l’acte local previ a la Trobada. En conseqüència, les ponències del matí s’han traslladat de nou a la plaça Joan Coromines i han estat marcades per presència policial.

En primer lloc s’ha dut a terme una taula rodona sobre la crisi de l’habitatge i els reptes del sindicalisme protagonitzada per Pablo Carmona, militant de la PAH Vallecas, Javier Moreno, investigador, i una militant del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. S’ha fet un repàs de l’evolució història del mercat immobiliari espanyol, s’ha analitzat la crisi històrica que travessem i les tasques del sindicalisme d’habitatge en la conjuntura actual, tot destacant que “el reformisme no acaba amb la contradicció del capital, només la reformula”. En aquest sentit, el SHSC ha exposat la seva proposta política de superació de la lluita econòmica per a la integració en un projecte polític revolucionari i emancipador, subratllant la importància de la tàctica cultural contra el sentit comú de la burgesia, el rendisme i la defensa de la propietat.

La segona xerrada ha requerit un canvi de ponent per dificultats tècniques derivades del canvi d’espai forçat i imprevist. En ella s’ha fet un repàs dels debats històrics estratègics del marxisme, les limitacions i els aprenentatges que n’extraiem per guiar l’acció política present. Conduïda per Montserrat Galcerán, filòsofa, i Mario Aguiriano, s’hi ha destacat la necessitat de “recuperar la tradició política revolucionària”, així com de construir “un partit de la classe treballadora, independent, que prengui el poder davant d’un estat subordinat als interessos de la burgesia”. També s’ha insistit en la urgència que el proletariat se situï en primera línia contra la guerra capitalista en un present de rearmament progressiu dels estats a escala global.

A la tarda van tenir lloc les dues últimes xerrades. En primer lloc, un militant socialista ha exposat els principis estratègics del Moviment Socialista a Catalunya i els reptes i responsabilitats que l’esperen en l’organització de l’alternativa revolucionària socialista i articulació d’un Partit comunista de masses. “Aspirem a trobar una solució intel·lectual i pràctica a la pregunta de com fer del comunisme una tendència cultural entre la joventut treballadora catalana”. Més enllà de la clarificació estratègica, s’ha analitzat la concreció a la conjuntura catalana: “cal desenvolupar la perspectiva comunista, que no és una altra que apostar per construir la possibilitat d’escindir la voluntat de la classe treballadora catalana de les respectives burgesies. Això vol dir: una oposició política al règim capitalista al complet, a tots els partits de l’arc parlamentari i a totes les forces de la burgesia”.

L’última xerrada, a càrrec de militants socialistes i la doctora en Relacions Internacionals Arantxa Tirado, ha analitzat la conjuntura geopolítica present, marcada per la relació entre el desenvolupament tecnològic, la producció econòmica i la preparació dels estats per a la guerra, sota l’ombra de l’avenç del feixisme i la reacció: “El capitalisme i la guerra estan completament lligats”.

Manifestació el 7 de juny: “Contra la reacció i el feixisme, lluita de classes”

Finalment, la Trobada ha conclòs amb un acte polític en el qual s’ha incidit en el compromís d’organitzar la classe treballadora per “plantar cara a la classe capitalista, frenar i combatre l’onada reaccionària i la creixent feixistització social, situant com a veritables responsables de la situació a la burgesia en crisi i els seus polítics professionals”. S’ha fet pública la convocatòria d’una manifestació el 7 de juny contra la reacció i el feixisme, assumint la responsabilitat i la tasca de reconstruir una gran força política de masses: “l’única manera de confrontar de forma efectiva a la reacció i el feixisme és atacant al sistema que els fomenta. Impulsem, doncs, la lluita de classes en el camí a organitzar una alternativa revolucionària. Depèn de nosaltres. Dels pocs que som avui aquí i dels molts que haurem de ser demà”.

La crònica de la Trobada de Formació Socialista es pot seguir al compte d’X @TFS25_cat. Les ponències van ser enregistrades i seran publicades properament.