L’Ajuntament de Lleida desplegarà 230 càmeres de seguretat a la via pública abans de final d’any, segons ha anunciat el paer, Fèlix Larrossa. El dispositiu s’integrarà dins d’un projecte d'”unificació tecnològica” de la Guardia Urbana que Larrossa assegura que permetrà “millorar la percepció de seguretat de la ciutadania”.
El pla s’emmarca dins d’una estratègia municipal per “blindar” la ciutat, especialment a l’Horta de Lleida, on la Paeria ha reforçat la presència policial amb una unitat especial. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va anunciar al febrer que Lleida seria prioritària en el repartiment de nous efectius de Mossos d’Esquadra, coincidint amb la incorporació de 800 nous agents al juliol. També està està prevista la construcció d’una nova comissaria a la Bordeta, fruit d’un acord entre la Generalitat i la Paeria.
L’aposta lleidatana s’inscriu en una dinàmica creixent a Catalunya. Segons dades d’Interior, 163 municipis catalans han sol·licitat en el darrer any l’autorització per instal·lar o renovar més de 6.400 càmeres. Barcelona, que actualment en té 160, vol arribar a les 500 càmeres el 2027, amb una inversió de 8 milions d’euros.
Tot i que la llei catalana prohibeix l’ús del reconeixement facial i exigeix autorització judicial per a cada càmera, la captació constant d’imatges a l’espai públic planteja dubtes sobre la seva proporcionalitat i utilitat real.
En un context d’auge reaccionari i de criminalització de la pobresa i la immigració, la “seguretat” es converteix en un paraigua retòric que serveix per legitimar mesures de control que recauen sobre els sectors més vulnerables. El resultat és un model de ciutat on la seguretat no és selectiva: un espai ordenat, vigilat i “tranquil” per a polítics i empresaris.
