El dimecres 29 a la nit van tenir lloc les eleccions legislatives anticipades als Països Baixos. Les formacions D66, de centre, i el Partit de la Llibertat (VPP), d’ultradreta, van obtenir el mateix nombre d’escons.
Els resultats obtinguts deixarien, per una lleugera diferència de vots, el D66 al capdavant del parlament, cosa que l’atorgaria el dret a ser els primers a intentar conformar un nou govern. Rob Jetten, líder del D66, va declarar que “Avui milions de neerlandesos han dit adeu a la política de la por i han triat les forces positives”.
L’Executiu anterior, amb una majoria d’extrema dreta, va saltar pels aires 11 mesos després de constituir-se en no poder aprovar la legislació en matèria d’immigració que incloïa el desplegament de l’exèrcit a les fronteres i el rebuig a totes les peticions d’asil. Llavors el VPP, liderat per Geert Wilders, va decidir abandonar la coalició del govern.
Per la seva banda, el D66, ha defensat durant la seva campanya una política migratòria “ordenada”, però “humana”, sense acabar de definir ben bé quina forma prendrà aquesta. En aquesta ocasió, tot apunta que la formació tractarà de recolzar-se en altres partits de centre i fins i tot d’esquerra, tot i la davallada en vots que han patit la coalició de socialdemòcrates i verds (GroenLinks-PvdA) que passa de 25 escons a 20. El líder d’aquesta, Frans Timmermans, va dimitir en saber els resultats.
Malgrat la pèrdua de diputats per part de l’ultradreta del VPP (de 37 a 26) i dels conservadors del VDD (de 24 a 22), antic partit de l’actual secretari de l’OTAN, Mark Rutte, la correlació de forces entre blocs de dretes i esquerres es manté similar. La baixada del VPP es veu compensada per la pujada d’altres partits d’extremadreta com ara JA21 i Foro per la Democràcia (FvD) que aconseguirien 12 escons entre tots dos.
