Les setmanes vinents, l’OTAN durà a terme els exercicis militars més grans des de la Guerra Freda, les maniobres “Steadfast Defender 25”, amb un fort desplegament a l’Europa de l’Est. Malgrat la distància d’aquest escenari respecte a l’Estat espanyol, el govern de coalició ha decidit destinar prop de 3.000 soldats, un terç del total dels més de 10.000 efectius de 9 països membres de l’OTAN, incloent-hi Grècia, Romania, Bulgària, França, Itàlia, Turquia, Eslovènia i Regne Unit.
Un desplegament sense precedents
Aquestes maniobres es duran a terme entre el 10 i el 21 de febrer en diversos punts de Grècia, Bulgària i Romania, zones estratègiques en la disputa pel Mar Negre amb Rússia. La participació espanyola inclou 732 efectius terrestres, 196 vehicles militars i una forta presència marítima encapçalada pel portaavions “Juan Carlos I”. A més, l’Estat espanyol liderarà el Grup d’Operacions Especials de la Força de Reacció Ràpida de l’OTAN, consolidant-se com un actor clau dins d’aquesta estructura.
Tant el secretari general de l’aliança com el recentment investit president Donald Trump han exigit a l’Estat espanyol un augment substancial de la seva inversió en defensa, arribant a proposar un pressupost del 5% del PIB. Lluny de qüestionar aquestes demandes, el govern de Sánchez ha optat per reforçar la seva contribució militar a l’organització. De fet, des de la primera investidura de Sánchez el 2017, la despesa de l’Estat espanyol en armament s’ha multiplicat per dos, passant de 30.000 milions aquell any a més de 60.000 milions el 2024.
Militarització i interessos geopolítics
Des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el govern espanyol va intensificar la seva implicació en l’aliança i els seus interessos, elevant el pressupost en Defensa fins al 2%, tant amb ajudes directes a Ucraïna i l’enviament d’armes i equipament, com buscant situar-se dins dels plans estratègics de l’OTAN.
Aquesta escalada s’ha traduït en una participació activa en les operacions de l’OTAN a les repúbliques bàltiques, al Líban i en el reforç de les fronteres sud de l’aliança. De fet, en la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid el 2022, l’Estat Espanyol es va comprometre a assumir un paper destacat en les operacions al flanc sud, incloent-hi la militarització de les fronteres de Ceuta i Melilla sota l’argument de la lluita contra les “amenaces híbrides”.
L’estratègia del govern espanyol: bel·licisme i suport de l’imperialisme
La participació massiva en l’“Steadfast Defender 25” posa en relleu el rumb geopolític de Madrid, que lluny de desmarcar-se de la dinàmica bel·licista de l’aliança atlàntica, aposta per un paper destacat en la seva estratègia militar. Amb una presència destacada en tots els nivells operatius i el lideratge en operacions especials, l’Estat espanyol es consolida dins l’OTAN, alineant-se amb els interessos geopolítics Washington i Brussel·les.
