L’enigma de la detenció del propietari de Telegram
El passat 24 d’agost va ser detingut a l’aeroport de Le Bourget, a prop de París, Pavel Durov, fundador de l’aplicació de missatgeria Telegram. Després d’algunes hores envoltades d’incertesa i especulacions sobre els motius de la detenció, la fiscalia francesa va comunicar que l’operació es va produir a conseqüència d’un seguit d’acusacions contra Pavel1. Concretament, se l’acusa de col·laboració amb delictes relacionats amb el frau, el tràfic de drogues, el ciberassetjament, el crim organitzat i la promoció del terrorisme, per no haver facilitat la intervenció de les comunicacions de determinats comptes a la plataforma Telegram; així com d’infringir la llei d’importació d’algorismes criptogràfics francesa.
No queda clar en tota aquesta cadena de fets en quin moment es va activar l’ordre de detenció. No obstant això, no hi ha cap dubte que és posterior al 2018, any en què el president francès Emmanuel Macron va proposar a Pavel Durov de traslladar la seu de Telegram a França. Tot això succeïa un any després que, segons ha publicat recentment el Wall Street Journal, el mòbil de Durov fos hackejat en una operació conjunta entre els serveis secrets francesos i els dels Emirats Àrabs Units, país on finalment Durov va establir la seu de les seves oficines centrals, a Dubai concretament. Tampoc sembla que l’ordre de detenció s’activés abans del 2021, any en què França va concedir la nacionalitat francesa a Durov.
Aquestes relacions prèvies entre Durov i l’estat francès fan que costi d’ubicar el motiu de la detenció, per molt explícites que siguin les acusacions de la fiscalia francesa. Tot plegat afegeix confusió a les declaracions posteriors a la posada en llibertat de Durov2, en les quals afirma que freqüenta l’ambaixada francesa a Dubai i que ha col·laborat amb la lluita antiterrorista a França facilitant l’entrega de la informació que les autoritats li han requerit.
Cal afegir alguns elements més per arribar a comprendre què passa o, si més no, apropar-nos-hi. Així, és necessari observar tots els aspectes ideològics i tècnics que envolten la plataforma de missatgeria de Durov. Bona part de la literatura que s’ha escrit sobre Telegram i la detenció del seu propietari obvia que Durov és un multimilionari que viu a Dubai. No és cap sorpresa, doncs, el paper que juga Telegram en la conjuntura actual en termes de classe. La plataforma, amb més de 950 milions d’usuaris actius, participa en la batalla dels aparells polítics burgesos pel control de la informació. A més, la censura que s’aplica a Telegram té un clar biaix ideològic. Probablement per això hàgim estat testimonis durant les darreres setmanes d’un suport tancat a Durov per part de l’extrema dreta mundial.
Dies posteriors a la detenció, Durov afirmava en un comunicat publicat a la seva plataforma:
«Estem preparats per abandonar mercats que no són compatibles amb els nostres principis perquè nosaltres no fem això per diners. Estem guiats per la idea de fer el bé i defensar els drets humans bàsics, particularment en aquells llocs on són sistemàticament violats»1
Però és realment Telegram una plataforma compromesa amb els drets humans tal com sosté el seu propietari? Deixant de banda la contradicció entre els principis que suposadament defensa Durov i el lloc on ha decidit residir, els Emirats Àrabs Units, passem a desenvolupar tres fets que permeten comprendre millor la ideologia que envolta Telegram.
El 2023 el govern del Brasil va estar a punt de tancar l’accés a Telegram a tot el país perquè la plataforma es va negar sistemàticament a entregar informació d’una xarxa de grups neonazis que s’organitzaven i incitaven a exercir violència racista al país2. Una manera curiosa de defensar els drets humans, com ho és també la facilitat amb què Telegram tanca comptes de suport a la causa Palestina complint amb requeriments varis.
També és significatiu el suport rebut durant la detenció de Durov per part de cares visibles de l’extrema dreta mundial: des de Tucker Carlson o Elon Musk fins a supremacistes blancs que tenen canals de Telegram amb desenes de milers de seguidors.5
Si bé aquests fets no evidencien el capteniment ideològic del fundador de Telegram, que no ha estat mai explicitat, sí que ens recorden a altres figures i circumstàncies que determinen la política global en l’actualitat. Un multimilionari que és propietari d’una plataforma de comunicació utilitzada per centenars de milions de persones i on l’extrema dreta ha trobat un refugi i canal on escampar les seves idees? Sens dubte podem afirmar que Telegram no és la competència de X (anteriorment Twitter) sinó que més aviat n’és un complement.
L’escena cada cop costa més d’enfocar. Per quin motiu l’estat francès deté el fundador de Telegram després d’haver-li ofert de traslladar la seu de l’empresa a França el 2018 i d’haver-li atorgat la nacionalitat francesa el 2021? Durant tots aquests anys, Telegram no era refugi per a tota mena de criminals? La intuïció porta a pensar que hi ha més coses darrere d’aquesta detenció de les que diu la fiscalia, a la vegada que no tenim manera de saber quin és el motiu real rere la pugna entre l’estat francès i Pavel Durov. Això no obstant, podem continuar aportant informació, peces per aquest trencaclosques, que ens permetin comprendre millor la significació política del que ha succeït.
Arran de la detenció de Durov, hem pogut llegir articles mirant de respondre preguntes del tipus: Quin interès pot tenir un Estat en controlar la plataforma Telegram si és una eina de missatgeria orientada a la privacitat, que no emmagatzema dades d’usuari? En els requeriments que els estats fan a Telegram, quina informació esperen obtenir si és una aplicació orientada a la privacitat i que no emmagatzema dades d’usuari? Què n’esperen treure les autoritats d’una aplicació on les comunicacions estan encriptades?
Són variants d’una mateixa pregunta que parteixen d’unes idees preconcebudes que massa gent té sobre Telegram. Deixant de banda tots aquests prejudicis, podem arribar a les preguntes veritablement pertinents: És Telegram una eina de missatgeria orientada a la privacitat? A quina informació dels usuaris té accés l’empresa? Els missatges de la plataforma estan encriptats?
La resposta a aquestes preguntes és la que ens pot ajudar a entendre l’interès dels estats en la infraestructura de Telegram. Malgrat la importància d’aquestes respostes pels fets que ens ocupen, són preguntes complicades de respondre, però. Això es deu principalment al fet que Telegram és una eina de codi obert només parcialment. Les aplicacions mòbils i d’escriptori que fan servir els usuaris de la plataforma per comunicar-se són de codi obert, però el programari que corre als servidors de Telegram no ho és. Per tant, els experts en seguretat informàtica no poden auditar la plataforma, la qual cosa seria clau per saber de quines garanties disposen els usuaris.
Malgrat tot, sí que tenim algunes certeses, com ara que l’aplicació Telegram no encripta per defecte els missatges punt a punt. Aquest matís, és a dir, el fet que l’encriptació sigui o no punt a punt és important. El sistema d’encriptació punt a punt és el que assegura que el missatge viatja encriptat des de l’emissor fins al receptor i que cap actor intermediari és capaç d’entendre’n el contingut. En el cas de Telegram podem parlar d’encriptació, però no sabem si garanteix la privacitat de les persones que es comuniquen. Podria donar-se que s’estigués encriptant la comunicació entre els usuaris i els servidors de la plataforma de missatgeria, però simultàniament s’aixequés l’encriptació en algun dels processos que es duen a terme als servidors.
Que la comunicació sigui encriptada punt a punt o no és una diferència fonamental. En el cas de Telegram, l’encriptació punt a punt no ve activada per defecte sinó que cal activar-la a cada xat on es vulgui fer servir. A més, aquest sistema només està disponible en els xats 1 a 1. És a dir, no hi ha possibilitat d’encriptar completament els xats de grup, com és el cas d’altres aplicacions de missatgeria com Signal o, fins i tot, WhatsApp.
En el cas de Telegram, tenim la certesa que, exceptuant els xats secrets, la resta de les comunicacions que tenim mitjançant l’aplicació arriben encriptades fins als servidors centrals de l’empresa i després tornen a encriptar-se per fer-les arribar al seu destinatari. Desconeixem què passa en aquests servidors i com són tractats els nostres missatges, perquè les aplicacions que hi corren no són de codi obert. En conseqüència, Telegram té oberta la porta a disposar d’informació sobre els usuaris que vagi molt més enllà de les metadades (IP, geolocalització, nom d’usuari, telèfon…). Existeix la possibilitat que persones o automatismes dins de l’empresa Telegram tinguin la capacitat d’accedir o analitzar els nostres missatges.
La foto, doncs, tot i que encara tenim bona part de l’escena fora de plànol, es va aclarint. Podem afirmar que la infraestructura de Telegram disposa d’un espai d’opacitat prou gran sobre què passa amb les dades d’usuaris i un volum d’usuaris ingent —950 milions actius— per a ser un objectiu atractiu pels estats capitalistes més desenvolupats. Dins l’actual context de deriva autoritària i gir reaccionari a escala global, els aparells polítics i policials de la burgesia necessiten desenvolupar o apropiar-se d’eines pel control de masses. És dins d’aquest context en què hem d’ubicar la detenció de Pavel Durov.
1 https://www.tribunal-de-paris.justice.fr/sites/default/files/2024-08/2024-08-26%20-%20CP%20TELEGRAM %20.pdf
2 «Telegram CEO breaks silence after arrest» https://www.theverge.com/2024/9/5/24237174/telegram-ceo-pavel-durov-statement-following-arrest
3 «Telegram CEO breaks silence after arrest» https://www.theverge.com/2024/9/5/24237174/telegram-ceo-pavel-durov-statement-following-arres
4 «Brazil court lifts Telegram suspension for not complying with order on neo-Nazi groups» https://www.reuters.com/technology/brazil-court-lifts-telegram-suspension-not-complying-with-order-neo-nazi groups 2023-04-29/
5 «Telegram CEO draws support from far-right activists and extremists thriving on the app» https://www.nbcnews.com/tech/internet/telegram-ceo-arrest-speech-right-extremist-pavel-durov-rcna16826
