L’alumnat dels centres privats de formació professional creix un 467,5%
La formació professional (FP) es troba en auge a l’estat espanyol. Segons un estudi publicat la setmana passada per Caixabank, Dualiza i Orkestra-Instituto Vasco de la Competitividad l’FP durants els darrers dos cursos ha superat el milió d’alumnes, assolint un augment del 32% en les matrícules. Malgrat això, aquest creixement reflecteix la interferència cada cop major de l’empresa privada en aquesta modalitat d’estudis. Mentre l’alumnat de centres d’FP públics en l’última dècada ha experimentat un creixement del 31,1%, en el cas dels centres privats s’ha disparat fins a un 467,5%.
L’apogeu de l’empresa privada a l’FP és conseqüència de la manca crònica de places als centres públics, especialment en les modalitats més demanades. També es deu a la millor adequació dels centres privats a les noves modalitats d’ensenyament a distància (que ha experimentat un creixement del 3,000% en l’última dècada i un total de 117.912 matriculats). Aquest nou model permet formar els futurs treballadors de manera més flexible i àgil, accelerant la incorporació de la força de treball al mercat laboral. D’aquesta manera, la privatització de l’FP contribueix a reduir el procés educatiu a una simple trava burocràtica cada cop més pobre en contingut.
Els principals estudis afectats per la privatització de l’FP són: comerç i màrqueting (amb un 35% de matriculacions en centres privats), activitats físiques i esportives (44%), imatge i so (44%) i, sobretot, sanitat (60%). Aquesta inversió gegantina en un sector com la sanitat reflecteix la demanda capitalista de mà d’obra especialitzada a baix cost, maximitzant els beneficis en un sector productiu essencial ja fortament precaritzat.
La privatització de l’FP és una de les màximes evidències de la mercantilització del coneixement i de l’ensenyament a l’estat espanyol. Així mateix, aquest empobriment de l’educació forma part del procés general de proletarització en curs. L’FP cada cop resulta més inaccessible per totes aquelles capes de la classe treballadora que, sense obtenir plaça a centres públics, no es poden permetre la matrícula a un centre privat. A més, la privatització suposa que el cost de la formació de la futura força de treball recau cada cop més de forma directa en la classe treballadora, aprofundint en la seva proletarització. Per tant, tot plegat repercuteix en una major subordinació del procés educatiu a la necessitat de força de treball de les empreses.