Dilluns es va celebrar a Xile la primera volta de les eleccions presidencials on el candidat d’ultradreta i pinochetista, José Antonio Kast, es va quedar a molts pocs punts de l’exministra de Treball, militant del Partit Comunista de Xile i ara candidata, Jeannete Jara.
Kast va obtenir el 23,9% dels vots, només 3 punts per darrere de Jara, qui va obtenir-ne el 26,8%. El també pinochetista Kaiser, va obtenir-ne el 13,9% i la també candidata de dretes, Evelyn Matthei, un 12,5%. El mateix dia de les eleccions, en saber els resultats, ambdós van expressar a Kast el seu suport per a la segona volta que tindrà lloc el 14 de desembre.
No és el primer cop que José Antonio Kast es presenta a les eleccions. El 2021 va perdre contra Gabriel Boric, l’actual president. El seu programa està marcat per un discurs fortament reaccionari que demana una reducció d’impostos, mà dura contra les protestes, la immigració i la “inseguretat”, així com una oposició frontal a l’avortament o al matrimoni igualitari.
Alhora, la formació de Kast, el Partido Republicano, es va fer amb 31 escons a les eleccions legislatives celebrades diumenge. El pacte de dretes liderat per aquest partit, Cambio por Chile, va passar dels 15 als 42 diputats, mentre que la dreta tradicional va patir una davallada de 53 a 34 diputats. No obstant, entre els dos blocs sumarien uns 76 parlamentaris d’un hemicicle de 155. Al Senat, aquests dos blocs també sumarien un total de 25 senadors de 50.
De cara a la segona volta serà clau el paper del Partido de la Gente de Franco Parisi. Aquesta formació, denominada populista per diferents analistes, es defineix com “apolítica” i tracta d’apel·lar a un subjecte indefinit que seria la “gent”, concepte que encarnaria l’emprenedor de lliure mercat i unes demandes alineades amb els interessos d’una classe mitjana emergent. “Chile no es facho ni comunacho” va declarar Parisi, en voler apel·lar a un electorat més “apolític”.
El Partido de la Gente va obtenir 14 escons a les legislatives i Parisi va quedar tercer dilluns amb més del 19% dels vots. El líder del partit no ha fet cap promesa a cap dels altres dos candidats. En el seu lloc, va enfatitzar que aquests hauran de guanyar-se el seu suport. Així i tot, alguns analistes situen la formació de Parisi més a prop de Kast que no pas de Jara.
Els comicis de diumenge i dilluns formen part d’un cicle polític més extens que s’originaria en 2019, quan una onada de protestes massives va sacsejar el país. Els fets van ser aprofitats per Gabriel Boric qui va sortir elegit president del país en 2021, però la gestió del qual, en l’actualitat, només compta amb el 30% de l’aprovació de la població del país.
