La Unió Europea ha aprovat aquest dilluns 8 de desembre un nou reglament per tal d’accelerar les deportacions de persones migrants considerades “en situació irregular”. El text, integrat dins del Pacte de Migració i Asil, està previst que entri en vigor aquest any, fet que consolida el gir de la UE cap a polítiques de control i expulsió.
El reglament redefineix els procediments de retorn i amplia la cooperació amb països externs a la UE per gestionar expulsions. Una de les novetats és la possibilitat de crear “centres de retorn” -“retorn hubs”- en els mencionats països tercers, per tal d’externalitzar el control i la repressió de les persones migrants fora del territori de la UE. Aquest model és el que ha impulsat el govern de Meloni amb Albània, i ara, la UE el deixa a l’abast de qualsevol estat membre.
El pacte suprimeix fins i tot l’exigència que la persona tingui cap vincle amb el país tercer on pot ser deportada; només caldrà un acord bilateral entre els estats. A més, les sol·licituds d’asil es podran descartar sense analitzar-ne el contingut, si l’Estat pot derivar la persona a un país tercer -país que tingui un acord- catalogat per la UE com a “segur”. Alhora, la mateixa definició de “país segur” s’amplia, fet que facilita encara més aquesta pràctica i vulnera de forma directa el dret d’asil.
En paral·lel, els estats membres han pactat un “mecanisme de solidaritat” per al 2026 que inclou una quota mínima de 21.000 reubicacions anuals des de països “que tenen una alta pressió migratòria”, així com una contribució financera de 420 milions d’euros, xifres inferiors a la proposta inicial.
Diverses organitzacions i entitats denuncien que aquest nou marc normatiu reforça el racisme institucional i suposa una “pèrdua sense precedents de drets” per a les persones migrants. Alerten que l’acord obre la porta a un augment de detencions, allargament del temps de detenció, registres domiciliaris i confiscació de béns.
L’acord ha rebut el suport de governs que defensen línies més dures contra la immigració, com el d’Itàlia, Dinamarca o Països Baixos, i ha comptat amb la complicitat d’altres, com l’Estat espanyol, que s’ha abstingut en algunes votacions clau.
Tot i que encara falta l’aval definitiu del Parlament Europeu, el reglament consolida un canvi profund en la política migratòria i comunitària de la UE, de manera que prioritza el control, l’expulsió i l’externalització de la gestió de les persones migrants.
