Tres blocs de veïns del barri de Sant Narcís s’han organitzat amb la secció local de Girona, del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC). L’objectiu és unir forces i aturar un macrodesnonament programat pel dia 16 de juliol que afectarà 19 famílies dels carrers Roselló i Costa Brava.
Els veïns afectats viuen des de fa anys en una situació d’«incertesa total» per la negativa de la Sareb a regularitzar els seus contractes de lloguer. Aquests tenien contractes legals signats amb l’anterior propietat, Metropad SL, una empresa immobiliària ja extingida. La Sareb va adquirir els edificis sense comunicar el canvi de propietat als veïns fins que els va arribar la primera notificació judicial de desnonament.
Davant d’aquesta situació, el SHSC ha iniciat una lluita col·lectiva contra la Sareb. En aquest moment, 13.000 dels seus habitatges han de ser traspassats, previst des de 2023, a la Generalitat. Aquesta ofensiva se suma a la feina que l’organització ja està coordinant amb més d’un centenar de veïns en 10 blocs diferents al Maresme, els quals tampoc saben què passarà l’endemà del traspàs de pisos a la Generalitat.
El model opac de la Sareb: d’actius tòxics a deute públic
La Sareb es va crear després de la crisi del 2008 amb una meitat d’inversió pública i un préstec de 50.000 milions d’euros, avalat per l’Estat. L’objectiu era sanejar els comptes dels bancs comprant els seus immobles, «actius tòxics», a preus per sobre de mercat. Actualment, acumula un deute que està al voltant dels 20.000 milions d’euros, un deute que el 2027 passarà a ser 100% públic. Alhora, ha iniciat el traspàs de 13.000 pisos a la Generalitat, més de 250d’aquests a la ciutat de Girona. La majoria dels seus llogaters, però, no saben què passarà amb ells.
Des del Sindicat assenyalen que aquesta lògica d’incertesa és la que ha caracteritzat la Sareb. «Amb una gestió privada i opaca, ha executat milers de desnonaments, ha mantingut els pisos buits durant anys i els ha traspassat a fons voltor sense notificar-ho prèviament als llogaters», explica Fàtima Aatar, portaveu a Girona.
Les demandes dels veïns contra la «inacció institucional»
Mentre el veïnat afronta l’amenaça d’un desnonament imminent, les institucions responen amb una gestió que el sindicat titlla de «propaganda i burocràcia». El passat mes de maig, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, va visitar la construcció del parc públic d’habitatge de Domeny, acompanyada de la consellera Sílvia Paneque i l’alcalde Lluc Salellas. Aquesta visita, apunta el SHSC, va ser un intent de «maquillar» la greu crisi de l’habitatge a Catalunya i, en concret, a Girona.
Aquesta situació està en coneixement de les institucions municipals des de fa anys. L’Oficina Municipal d’Habitatge, malgrat ser coneixedora que 19 famílies poden quedar al carrer, no han prioritzat establir una via de contacte amb la Sareb i aturar el desnonament. Segons explica el Sindicat, ha estat ell que ha hagut de pressionar perquè l’OMH ofereixi informació a tots els veïns. Tot i això, la proposta que ha ofert l’OMH és que la resolució d’aquest conflicte s’atendrà a casos particulars i amb criteris administratius, com estar empadronat abans del 2021.
Per tot això, els afectats exposen les seves demandes. En primer lloc, que s’aturi immediatament el procés obert de desnonament. En segon, que es garanteixi un lloguer assequible de llarga duració per a tots els veïns i veïnes, independentment de la seva situació particular. «El problema de l’habitatge està afectant a tothom amb pujades històriques. Per això, no deixarem a ningú enrere» afirma un dels veïns.
