Red Eléctrica Española (REE) ha tornat a posar sobre la taula el projecte d’una nova línia de Molt Alta Tensió (MAT) que travessaria Aragó i Catalunya. Ho fa amb un l’argument que la infraestructura és d’“interès públic general” i, per tant, cal agilitar-ne la tramitació i les expropiacions.
Darrere d’aquesta justificació s’hi amaguen més d’una dècada d’intents fallits, la pressió de grans empreses energètiques i una concepció de “transició energètica” al servei del capital.
Què és la línia MAT?
La línia de MAT (Molt Alta Tensió) són línies elèctriques d’una alta potència -habitualment 400 kV- dissenyades per a transportar grans volums d’electricitat a llargues distàncies. En aquest cas, l’objectiu és evacuar l’energia generada en parcs eòlics i fotovoltaics d’Aragó cap a zones d’alta demanda com el Camp de Tarragona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els primers projectes de MAT entre Aragó i Catalunya es remunten al 2010–2012. Des d’aleshores, el procés s’ha caracteritzat per una allau de propostes, aturades administratives i reimpulsos periòdics.
Fins ara hi havia quatre línies plantejades a Catalunya, tres de les quals promogudes per l’empresa aragonesa Forestalia i una quarta per la valenciana Green Capital. Les mobilitzacions de grups ecologistes, com la Plataforma No a la MAT de diferents territoris o GEPEC-EdC, i les al·legacions presentades han anat frenant els primers intents.
Ara, però, el projecte torna amb força. REE ha assumit el lideratge institucional de la iniciativa i l’emmarca en les necessitats de la planificació energètica estatal. El moviment és clar: convertir una infraestructura impulsada per interessos privats en un element clau de la xarxa elèctrica espanyola sota el relat de la transició verda.
Qui hi ha al darrere?
Forestalia, companyia aragonesa especialitzada en renovables, és la principal impulsora del projecte. El seu model de negoci es basa a desenvolupar grans parcs eòlics i solars i assegurar-ne l’evacuació cap a mercats amb alta demanda. Entitats ecologistes han denunciat que l’empresa ha recorregut a exdirigents polítics catalans com Felip Puig, Josep Grau o Pere Palacín, un exemple paradigmàtic de portes giratòries.
A l’altre costat hi ha REE/Redeia, operador de la xarxa elèctrica estatal, interessant en ampliar el seu control sobre el sistema energètic. El govern espanyol, a través del Ministeri de Transició Ecològica, juga un paper central, ja que és qui pot declarar la infraestructura d’“interès general” i qui pot imposar els projectes malgrat l’oposició local.
La Generalitat ha mantingut un paper de negociació amb reticències formals però acceptant el marc general i buscant compensacions territorials. La nova llei de renovables impulsada pel PSC n’és un exemple: prioritza projectes de “petits promotors amb suport local”, però normalitza el mateix model de mercantilització de l’energia i trasllada les pressions al territori sense qüestionar-ne les desigualtats estructurals.
La reactivació del projecte coincideix amb directives europees vinculades al paquet “Fit for 55” i l’Agenda 2030, que pressionen per ampliar renovables i reforçar xarxes de transport.
Quines implicacions té?
El traçat actual previst per REE i Forestalia supera els 200 km, entre Escatrón – Els Aubals – La Secuita, i afectaria prop de trenta municipis catalans de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès i una desena més a l’Aragó.
Els impactes que assenyalen les entitats ecologistes són ambientals, però també d’ocupació. Les MAT impliquen grans corredors de seguretat, tala de vegetació, afectació d’espais protegits i fragmentació d’ecosistemes.
El model energètic plantejat implica també un reforç del sistema mercantilista i de la concentració de la producció en grans centres, accentuant les desigualtats estructurals pròpies del capitalisme. Segons les organitzacions i plataformes mencionades, aquestes noves inversions –com en altres projectes–, no es tradueixen en llocs de treball estables ni en beneficis reals per a la classe treballadora local.
La MAT en el context de la crisi capitalista
La reactivació d’aquestes infraestructures s’emmarca en un moment en què el capital financer i industrial ha convertit la “transició verda” en una nova frontera d’inversió. Macroparcs, plantes solars i xarxes de transport elèctric esdevenen actius rendibles on col·locar grans quantitats de capital, mentre s’expandeixen nous negocis i es consoliden mercats.
Segons l’historiador ambiental Jean-Baptiste Fressoz, el relat verd obvia el fet que mai ha existit una veritable transició energètica. Cada nova font s’ha sumat a les anteriors i el consum global de recursos no ha deixat d’augmentar. Les MAT són una peça més d’aquesta expansió, presentada ara com a solució climàtica.
Davant aquest escenari d’augment constant de consum de tots els recursos, s’evidencia el conflicte real de la producció d’energia: qui decideix sobre l’energia i amb quina finalitat. Darrere del projecte hi ha una aliança entre polítics professionals, operadors de xarxa, empreses industrials i capital financer interessat en infraestructures estratègiques.
