Fa 48 anys, un comando de pistolers d’extrema dreta va irrompre en el despatx d’advocats laboralistes del carrer Atocha 55 (Madrid) i va obrir foc contra els presents. Cinc advocats vinculats al Partit Comunista d’Espanya (PCE) i a Comissions Obreres (CCOO) van morir en l’acte: Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal. A més, van ferir greument Miguel Sarabia Gil, Allunyant Ruiz-Huerta Carbonell, Luis Ramos Pardo i Lola González Ruiz.
Reacció i mobilització popular
La matança va provocar una mobilització històrica de la classe treballadora, on el PCE va tractar en tot moment de contenir la ràbia que va despertar l’atemptat entre els seus seguidors i el moviment obrer. Des de llavors, els esdeveniments van passar a denominar-se com “la setmana tràgica” o “setmana negra de Madrid”.
Els responsables i la connexió internacional
Els perpetradors van ser identificats com a membres de l’organització ultradretana Fuerza Nueva. Van condemnar com a autors materials a José Fernández Cerrá i Carlos García Juliá, i al falangista Francisco Albadalejo. No obstant això, el diari italià Il Messaggero va publicar en 1984 que neofeixistes italians havien participat en la matança. Això va ser ratificat en 1990, quan un informe oficial italià va relatar que el neofeixista Carlo Cicuttini, membre de la trama clandestina anticomunista dirigida per la CIA, Gladio, havia participat en la matança. Cicuttini havia escapat a l’Estat espanyol, on va adquirir la nacionalitat espanyola, després d’un atemptat perpetrat a Itàlia en 1972.
Les ombres de la transició espanyola
Aquests successos esquerden la imatge de la “transició modèlica” que tracten d’oferir les institucions de l’Estat. El llavors ministre d’Interior i, per tant, responsable directe de les accions violentes de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, Rodolfo Martín Villa, continua sent protegit per l’Estat espanyol, impedint a la justícia argentina la seva extradició per a ser jutjat. A més, el Congrés dels Diputats li va concedir una medalla el 2018, com a reconeixement de la seva trajectòria política. A més de tota la repressió política que ha quedat encoberta o semiencuberta, l’arquitectura jurídica de l’Estat espanyol diu molt sobre la transició: des de la reforma política de 1977, continuen plenament vigents 265 normes preconstitucionals. D’aquestes, 169 van ser aprovades en plena dictadura, 66 d’elles segueixen sense ser modificades i 43 segueixen signades de puny i lletra per Francisco Franco.
