El passat dijous 20 de juny s’havia de votar al Consell de la Unió Europea (UE) la llei anomenada «Chat Control» que possibilitaria el control massiu de totes les comunicacions digitals privades de la població per part dels estats membres. Finalment, la votació es va treure de l’ordre del dia en preveure’s que no tindria suficients suports. No obstant això, des de l’inici d’aquest projecte de llei el 2020, i a mesura que se li afegeixen precisions i ajustaments tècnics, les posicions favorables al «Chat control» no han deixat d’avançar. Entre els partidaris d’aprovar la llei es troba l’Estat espanyol.
Els Estats Units (EUA) i la UE són l’escenari, des de fa temps, d’una guerra soterrada i silenciosa contra l’encriptació punt a punt (EPaP), una tècnica que garanteix que només els destinataris dels missatges els poden llegir correctament. Avui dia aquesta tècnica és l’objectiu d’una ofensiva legislativa que busca debilitar-la, de la qual forma part el projecte de llei «Chat Control». Això és deu a què l’EpaP és el principal mur de contenció entre les ànsies de vigilància massiva dels estats i la garantia de privacitat que tenen les persones en les seves comunicacions digitals. Els primers a obrir foc de manera directa contra l’EpaP van ser els EUA, arribant a relacionar la seva existència amb un risc per a la seguretat nacional, intentant així guanyar-se l’opinió pública.
Ja el 2014, James B. Comey, en aquella època director de l’FBI, dissertava sobre la necessitat d’habilitar una via legal i massiva perquè els governs poguessin auditar lliurement tota mena de missatges privats. En aquella època tot just començava a aplicar-se l’EPaP, però cada cop més serveis l’anaven incorporant. El 2016 l’ofensiva saltava del terreny ideològic al legal, i es va presentar una llei al senat dels EUA que demanava prohibir qualsevol classe d’encriptació que no fos «crackejable» i, per tant, que no fos vulnerable a l’escrutini de l’Estat. Més endavant, el 2019 la batalla es lliurava al voltant de la decisió de Facebook per adoptar l’EpaP i les reticències del Departament de Justicia dels EUA davant d’aquest fet.
Fins el dia d’avui tots aquests intents per debilitar l’EpaP han fracassat, obligant els EUA a fer servir programari espia per a intervenir les comunicacions dels seus objectius. El mateix passa a la UE on, malgrat que tots aquests debats han arribat més tard, ho han fet de forma molt més madura, ja que en bona part parteixen de l’experiència dels EUA. A la UE el debat se centra al voltant de la seguretat dels menors. Els partidaris del «Chat Control» al·ludeixen que aquesta llei permetrà detectar de manera molt ràpida possibles amenaces contra els infants, perquè s’establirà un sistema d’escaneig de missatges de text, imatges i vídeos a la cerca d’indicis de delicte.
Un cop aprovat el «Chat Control» s’obre la porta a què, per exemple, els cossos policials de la UE puguin recollir de forma sistemàtica i legal la identitat de totes les persones que enviïn correus electrònics o missatges de xat amb determinats conceptes o continguts polítics. Així doncs, aquesta llei podria suposar una gran passa endavant en la deriva autoritària de les institucions burgeses i un retrocés crucial en les condicions d’organització política del proletariat d’arreu. Aquesta preocupació dels Estats de la UE en torn l’espionatge de les comunicacions privades forma part de l’actual context de ciris generalitzada del capital i de la tendència dels Estats capitalistes a adoptar mesures autoritàries per assegurar el seu poder. Podem afirmar que la llei del «Chat Control», tot i que els polítics professionals la justifiquin amb arguments tecnocràtics i suposadament apolítics, té una clara voluntat repressiva, ja que ataca directament les condicions de possibilitat de la dissidència política al si d’Europa.
