Ahir, 25 de febrer, es va fer pública la desclassificació de 153 documents classificats sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Els documents provenen dels ministeris de Defensa, Interior i Exteriors, així com del CNI (antic CESID).
La desclassificació ha estat autoritzada pel Consell de Ministres, ja que «no suposen un risc per a la seguretat i defensa de l’Estat». Aquesta, però, arriba després de la reforma de la Llei de Secrets Oficials i de tensions partidistes entre el Govern i els seus socis per a derogar la llei franquista de 1968. Tanmateix, aquest exercici de «memòria democràtica» que ha fet bandera Pedro Sánchez, es dona en un moment de crisi institucional i de legitimitat.
Aquest episodi històric ha coincidit amb la mort, als 93 anys, del colpista Antonio Tejero. Aquest s’ha convertit amb un símbol del cop d’estat fallit del 23 de febrer de 1981. Tejero va irrompre amb una pistola a l’hemicicle del Congrés i va mantenir segrestats durant 18 hores els diputats. Jutjat amb 32 persones més, va ser condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar consumada com un dels tres executors materials amb Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada. Va complir «condemna» en diversos recintes militars, la major part al castell de Figueres (Girona), del qual era l’únic reclús, i va obtenir la llibertat condicional el 1996.
El contingut dels documents
Els documents publicats a la web de La Moncloa no canvien el nucli del relat històric oficial. Aporten matisos operatius, autocrítiques dels colpistes i proves de la infiltració d’agents del CESID que van participar en el cop. Entre el material inèdit, destaquen les transcripcions de Tejero i detalls que revelen que el pla preveia escenaris molt més sagnants, amb una ordre explícita de «tirar a matar» a TVE i morts en cas d’assalt dels GEO al Congrés.
En general, la documentació reforça el paper ambivalent del rei Joan Carles I. Per una banda, els informes reforcen la versió oficial de la seva actuació, amb transcripcions de trucades contundents a Milans del Bosch i el relat del seu missatge televisat. D’altra banda, però, els papers també recullen informes del CESID sobre possibles entrevistes «confidencials i sigil·loses» del monarca amb implicats. En aquest sentit, els dubtes sobre els moviments del monarca a les primeres hores no queden dissipats pels documents.
L’altra publicació inèdita ha estat respecte als agents del CESID. Aquesta confirma que sis membres de l’Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME) del CESID «van participar activament» al cop o que almenys coneixien els plans amb antelació. Aquest fet es va encobrir en l’anomenada «Operació Míster».
Documentació no desclassificada i informació que no apareix
Durant 45 anys, els successius governs han tingut accés a tota aquesta informació. Molts historiadors que posen en dubte que no s’hagi fet una neteja dels arxius prèviament. Alhora, les primeres lectures d’historiadors i analistes coincideixen que la documentació no suposen un tomb en el sentit històric ni documental.
La publicació, que sovint es perd en detalls, continua sense resoldre les grans incògnites que han persistit durant 45 anys. Falta molta informació sobre la trama civil: empresaris, banquers o polítics d’extrema dreta que suposadament van finançar o instigar el cop. Tampoc s’hi inclouen els àudios originals i sencers de les converses intervingudes, ni el sumari judicial complet. Les 13.000 pàgines del sumari judicial continuen estant custodiades pel Tribunal Suprem.
Una jornada agredolça
Tot i que diversos col·lectius de memòria històrica silenciada han celebrat la publicació dels documents, l’abast de la mesura és qüestionable. Com que els delictes han prescrit, la desclassificació no tindrà conseqüències penals. A més, la informació aportada no és substancialment nova.
Aquest exercici de «memòria històrica» impulsat pels polítics professionals no s’ha de confondre amb una obertura total dels arxius. Molta documentació sensible del CNI roman protegida sota el pretext de la seguretat nacional. Una transparència absoluta podria comprometre l’Estat en altres episodis foscos, com la guerra bruta dels GAL, les tortures a militants polítics o altres formes de terrorisme d’Estat.
Mentre que la mort de Tejero el mateix dia de la publicació ha afegit expectació i dramatisme extra a la jornada, les grans incògnites continuen sense resposta.
