Aquest dimecres, Junts per Tàrrega i la CUP han registrat una moció de censura a l’actual govern en minoria d’ERC i el PSC. La moció de censura arriba després que l’alcaldessa, Alba Pijuan (ERC), perdés una qüestió de confiança. Prèviament, l’oposició de Junts i la CUP van rebutjar els pressupostos municipals.
El context del trencament i «nou govern»
L’Ajuntament va iniciar el mandat el 2023 amb el tripartit d’ERC, el PSC i la CUP. La candidatura, però, es va trencar l’estiu passat quan la CUP va abandonar el govern per incompliments en acords, com la municipalització de l’aigua. Aquesta sortida va deixar l’executiu en una minoria que ha culminat en el bloqueig institucional actual.
Segons han explicat en un comunicat a xarxes socials, la moció de censura arriba pel «bloqueig polític generat per un executiu incapaç d’articular majoria, aprovar pressuposts mitjançant diàleg i establir un marc de governabilitat». Els objectius anunciats són «més transparència, serveis públics i proximitat».
El pacte de govern que plantegen és per al 2026-2027. Rosa Maria Perelló (Junts) s’ha plantejat investir com a alcaldessa, qui ja va ocupar el càrrec entre 2011 i 2019. Laia Recassens (CUP) com a primera tinència d’alcaldia. Han plantejat fer un «lideratge compartit i amb voluntat transformadora».
Pel que fa al repartiment de les carteres, Junts assumirà les vinculades amb alcaldia, Urbanisme, Feminismes, Acció Social, Comerç i Gestió Econòmica. La CUP gestionarà Serveis Municipals, Habitatge, Transició Energètica, Participació, Cultura i una nova regidora de Llengua.
El ple extraordinari per aprovar la moció de censura tindrà lloc el pròxim 18 de març. Amb els 8 regidors de Junts i els 3 de la CUP, s’assolirà la majoria absoluta.
Estratègia del front comú?
La CUP, nascuda com una eina municipalista i assembleària de l’esquerra independentista a principis dels 2000, sembla haver entrat en una nova fase. Tot i ser l’aposta institucional d’Endavant, el partit ha començat a adoptar formes i el marc discursiu dretanitzat de la política institucional.
La formació, que històricament denunciava la hipocresia dels pactes amb la dreta, opta ara per acords municipals basats en un «pragmatisme municipalista». L’actual pacte a Tàrrega amb Junts se centra en qüestions purament administratives, com el manteniment o la neteja, o reformistes com la inversió en habitatge.
Fins al moment, la direcció nacional de la CUP Països Catalans no s’ha pronunciat sobre aquesta aliança local, deixant en l’aire si aquest «front comú» és una excepció o un canvi de rumb definitiu.
