Davant la inestabilitat creixent de la guerra d’Ucraïna i la incertesa que envolta les polítiques exteriors de Trump, la Unió Europea prepara el terreny per incrementar els diners destinats a la militarització d’Europa. Una mostra d’això és la cimera que s’ha celebrat a Lapònia, una regió de Finlàndia, durant la setmana passada.
Els tres líders convidats i l’amfitrió han estat d’acord que cal una revisió de la inversió en militarització en el marc de la UE. El ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, ha estat el més rotund de tots: “crec que tots som conscients que hem de gastar més del 2% del PIB”. El seu homòleg suec, Ulf Kristersson, hi ha estat d’acord: “Europa necessita assumir més responsabilitat en la nostra pròpia seguretat”.
La ultradretana Giorgia Meloni ha estat la més conservadora en aquest sentit. Ha apuntat la necessitat de conèixer les polítiques concretes de l’executiu de Trump pel que fa a l’OTAN. Cal recordar que Trump és partidari d’incrementar la despesa militar fins al 5% del PIB. Davant aquesta perspectiva, els estats membres han començat a fer les maniobres pertinents en cas que se’ls hi exigeixi una pujada. La italiana també ha declarat que els estats membres “han de fer més” per afavorir la militarització europea.
2025: l’any que Europa haurà de decidir-se
Per concloure la cimera, Kallas, màxima representant de la UE d’Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, ha apuntat que “s’haurà de prendre decisions importants l’any 2025”, i ha instat als estats membres de la UE a “pensar formes innovadores per gestionar el problema europeu”.
Mentre Polònia o els països bàltics superen la xifra del 2% amb escreix, gegants europeus com Alemanya o França amb prou feines hi arriben. Espanya se situa a la cua de la llista, amb una despesa de l’1,28%. La pressió dels organismes internacionals a favor de la militarització d’Europa continua creixent.
