Representants municipals de Junts per Catalunya s’han reunit aquest dilluns a Waterloo amb el president de la formació, Carles Puigdemont, el secretari general, Jordi Turull, i el responsable de política municipal, Joan Ramon Casals, per reclamar canvis en l’estratègia política del partit.
Tot i que la trobada tenia com a objectiu definir el full de ruta per a les municipals de 2027, el debat s’ha centrat en qüestions com la seguretat, la immigració i les ocupacions, que alguns alcaldes consideren “desatesos” pels governs català i espanyol.
Dretanització com a estratègia electoral
Aquestes demandes s’han plasmat també aquest dimecres en la sessió de control al govern espanyol. La portaveu, Míriam Nogueras, ha exigit que es desbloquegin dues lleis: una per endurir les penes als lladres multireincidents —que permetria enviar a presó amb tres sentències fermes— i una altra per facilitar els desnonaments en 48 hores en casos d’ocupació. A més, reclama recuperar la delegació de competències en immigració.
Aquestes demandes, impulsades pels alcaldes, s’han convertit en condicions per mantenir el suport de Junts a Pedro Sánchez al Congrés. El partit adverteix que, si el PSOE no desbloqueja aquestes iniciatives abans de finals d’octubre, trencarà la seva política de diàleg i votarà “no per sistema”.
Normalització del discurs de l’extrema dreta
En nom dels “problemes reals de la gent”, una categoria ambigua que sovint encarna a les classes mitjanes cada cop més precaritzades, Junts vincula la inseguretat a la multireincidència i a les ocupacions “delinqüencials”. Aquest gir semàntic no és menor: consolida un relat de mà dura que desplaça el partit cap a posicions pròximes a l’extrema dreta de Sílvia Orriols, on termes com “immigració” o “ocupacions” esdevenen eixos estructurals del discurs polític.
La pressió del món municipal, especialment d’alcaldes de ciutats com Vic o Sant Cugat, coincideix amb la caiguda del suport electoral de Junts i el creixement d’Aliança Catalana, que ha capitalitzat el malestar d’una part del vot independentista amb un discurs obertament antiimmigració. Tot i que la direcció de Junts defensa mantenir un “cordó sanitari” amb l’extrema dreta i centrar-se en les crítiques al PSOE i PSC, la seva estratègia evidencia un desplaçament cap a posicions pròximes a l’extrema dreta.
El gir dretanitzador de Junts reflecteix un canvi de fons en l’espai postconvergent, però no en el sentit que proclama la seva direcció. L’“hora del canvi” de què parla no anuncia cap transformació social o política profunda, sinó que actua com una fal·làcia discursiva: un joc de paraules que reforça l’ordre existent i canalitza el malestar cap a la classe treballadora, especialment la migrant. En un context de crisi i empobriment, Junts opta per defensar un relat de mà dura contra la població més vulnerable.
