Avui a dos quarts de deu del matí, davant l’Audiència Nacional a Madrid, s’hi podien llegir dues pancartes acompanyades de dotzenes de persones. Ambdues accions, mostres de solidaritat amb les setze persones processades de Berango (Biskaia) per la rebuda al pres polític Ibai Aginaga el 13 de març de 2022.
A les 10 ha tingut lloc la primera sessió del judici dirigida per Fernando Andreu. En aquesta han parlat els tres principals cossos policials que van intervenir la rebuda: la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola i l’Ertzaintza.
Al llarg del matí una dotzena d’agents han declarat per presentar proves contra els acusats per suposat «enaltiment del terrorisme». En aquestes han explicat com es van assabentar de la convocatòria i la seva actuació, la qual inclou tasques de vigilància i seguiments. Tanmateix, en la sessió celebrada avui l’element central han estat els informes i la intervenció de la Guàrdia Civil.
A mesura que avançaven les declaracions s’ha confirmat que llavors es va presentar una denúncia arran de la convocatòria. Per això la intervenció del Jutjat Central d’Instrucció número 2. El tribunal va autoritzar la rebuda, però va instar als tres cossos policials a organitzar-hi operatius de vigilància. Segons l’Ertzaintza l’Ajuntament de Berango també va contactar amb elles per demanar-los-hi.
Informació proporcionada per un col·laborador i proves sense suport oficial
Les tres acusacions particulars: el partit d’ultradreta de VOX, l’associació Dignitat i Justícia i la Fundació Villacisneros, a penes han fet preguntes als testimonis. La defensa, tanmateix, ha destacat que la principal prova són certs «discursos» fets en la rebuda, però dels quals la Guàrdia Civil no ha mostrat cap gravació o transcripció. El suport presentat consisteix en traduccions resumides fetes per la Guàrdia Civil sobre els «discursos».
La defensa ha posat en dubte diverses afirmacions dels informes d’investigació dels guàrdies civils, així com de les fonts. Més d’un dels agents ha afirmat no haver entrat al lloc de la rebuda i que disposen de la informació gràcies a un «col·laborador», sense especificar si aquest és un agent o no. D’altra banda, un dels guàrdies civils ha assegurat que en van ser més de deu al control operatiu del 13 de març, però un dels advocats ha subratllat que en cap informe hi consta la presència dels agents.
L’activitat política de diferents organitzacions i la «dissidència de l’Esquerra Abertzale» a debat
En explicar les tasques d’investigació, els guàrdies civils han declarat que han posat en el punt de mira diversos col·lectius polítics d’Euskal Herria. En concret: l’organització Tinko, Jardun Koordinadora i Gasteizko Elkartasun Komitea (GEK). També han destacat la postura política d’Ibai Aginaga.
Els han qualificat de «dissidència de l’Esquerra Abertzale», i han detallat que la branca «oficial» es va «desmarcar» immediatament de l’acte de rebuda. A més, afirmen també que en 2022 l’EPPK va emetre una nota perquè les rebudes es fessin «en la intimitat» i «sense parafernàlia».
Entre els detalls esmentats pels guàrdies civils han parlat de la participació específica d’alguns processats el 13 de març, i els han imputat per moure cadires o col·locar-hi pancartes. També han assenyalat que en la rebuda es van veure banderoles a favor de l’amnistia. Segons ells aquests símbols pertanyen als «il·legalitzats Comitès pro Amnistia».
El judici continuarà el 15 de juny.
⚠️ [JARRAIPEN BEREZIA]
Gaur hasiko da Berangoko auzipetuen aurkako epaiketa, 10:00etan, Madrilen.
