La tarda de dimarts 17 de setembre Israel va efectuar un atac multitudinari en diferents ciutats del Líban, fent explotar de manera simultània i remota milers de beepers (uns aparells de telecomunicacions que permeten la missatgeria a través de senyals radiofònics). Els dispositius empleats en l’atac havien sigut adquirits recentment per part de Hezbollah per tal de garantir una comunicació segura entre els seus membres.
Cap a les 15h Israel va començar a fer detonar aquests petits aparells mòbils causant milers d’explosions en botigues, centres mèdics, al carrer o allà on es trobés la persona que el portava. Així doncs, aquesta operació va afectar i ferir no només als objectius militars sinó també a tota persona que es trobés a un radi proper a l’esclat. El balanç de l’impacte del ciberatac de dimarts va resultar en 3000 persones ferides i 12 morts, entre ells, una nena de 9 anys; hospitals i centres mèdics col·lapsats i centenars d’amputacions i extirpacions d’ulls de les persones que van resultar ferides.
L’explicació tècnica del ciberatac coordinat pels Serveis d’Intel·ligència de l’estat d’Israel es basa en dues hipòtesis. Per una part, la causa de les múltiples explosions podrien haver estat les mateixes bateries dels aparells, hackejades i detonades cibernèticament. Per altra part, hi ha analistes que sostenen que podria tractar-se d’una operació molt més complexa que implicaria la infiltració prèvia de petits explosius als beepers. En tots dos casos s’hauria fet arribar els dispositius a la militància de Hezbollah per posteriorment ser detonats massivament i simultània, de forma teledirigida.
Aproximadament vint-i-quatre hores després d’aquest ciberatac, dimecres 18 de setembre, es van repetir les imatges de centenars d’explosions detonant al mateix moment en carrers, cases i supermercats. Fins i tot, va haver-hi explosions a les cerimònies funerals dels assassinats de l’atac anterior. Aquesta segona onada del ciberatac propulsat per part d’Israel, va acabar amb la vida de 25 persones i va ferir unes 400 més
Mentre el govern d’Israel no ha reivindicat oficialment l’atac que ha causat milers de ferits civils en tot el Líban, el mateix dimecres el ministre de Defensa d’Israel, Yoav Gallant, declarava l’inici d’una “nova fase de guerra” i anunciava la concentració de l’exèrcit sionista a la frontera amb el Líban.
El ciberatac massiu que ha sembrat el terror al llarg i ample del Líban aquesta setmana representa el major franqueig de la seguretat interna de les milícies pro palestines de Hezbollah al Líban. Es tracta de l’endinsament més gran en territori libanès per part de les forces sionistes després de l’assassinat del passat 30 de juliol a Beirut del comandant de Hezbollah, Fuad Shukr. Això no obstant, aquesta operació va en consonància amb l’ofensiva sostinguda i creixent de bombardejos que manté l’exèrcit sionista a la frontera sud libanesa.
Al mateix temps, l’extensió de la guerra a territori libanès només es pot explicar com el desenvolupament del genocidi ininterromput que l’estat colonial d’Israel executa dia i nit contra la població palestina des de fa gairebé un any a Gaza i, més recentment, a Cisjordània. Aquest bany de sang arreplega ja més de 40.000 assassinats i la xifra no para de créixer.
Els atacs succeïts al Líban contra Hezbollah posen en relleu la necessitat desbocada d’Israel d’escalar la guerra en l’àmbit regional per tal de desencallar la situació a Gaza, on l’estat sionista està sent incapaç de derrotar la Resistència palestina. La fugida endavant del govern de Netanyahu amb la seva política de mort i destrucció sembla trobar-se en un punt d’inflexió, elevant la dimensió de la guerra per tal de consolidar el suport de les forces imperialistes. Així doncs, aquesta operació posa de manifest la funció de l’estat israelià con a plataforma dels interessos de l’imperialisme occidental a l’Orient Mitjà.
