Una cinquantena de persones s’han reunit aquest divendres al Casal de Joves Autogestionat de Ciutat Vella en un acte de record a Sònia Rescalvo Zafra, dona trans assassinada per un grup de neonazis el 1991 a Barcelona. El cas és considerat el primer crim d’odi contra una dona trans per ser-ho a l’estat espanyol.
L’homenatge també ha volgut reconèixer les persones activistes que van lluitar per fer justícia després de la seva mort. Hi han intervingut un membre del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), un exmembre de SHARP i una militant de l’Oragnització Juvenil Socialista (OJS).
L’acte ha combinat parlaments, projecció de vídeos, música i creació cultural per fer memòria de la Barcelona de 1991 i ressaltar la importància de recuperar la història de la classe treballadora i del col·lectiu LGTBI. «La història està plena de violència i reacció, però també de totes aquelles que els van fer front». La part musical ha comptat amb una actuació en directe, que ha interpretat Abril del 74, i s’ha pintat un mural en record de Sònia.
«Ser neonazi volia dir gaudir d’impunitat»
El representant del FAGC ha recordat com era l’extrema dreta al carrer en aquella època: «A la Barcelona del 91, ser neonazi al carrer volia dir gaudir d’impunitat». Sobre el judici, ha explicat: «Recordo les mirades desafiants dels acusats. Sabien el que feien». I ha afegit: «Contra el feixisme no hi ha cap dubte».
L’exmembre de SHARP ha situat el crim en un context de violència constant: «Era el dia a dia: el 91, Sònia Rescalvo; el 92, Lucrecia Pérez; el 93, Guillem Agulló. La violència era una realitat de les nostres vides. Era un moment molt visceral de disputa per l’espai públic». També ha situat la importància de formar-se i organitzar-se per plantar cara a la reacció i al feixisme.
Finalment, la militant de l’OJS ha conclòs: «Davant de cada agressió contra el proletariat LGTBI, davant de cada discurs reaccionari, davant de cada discurs reaccionari, atac de l’estat i els partits professionals, davant de cada atac dels capitalistes: Totes aquí tenim una responsabilitat. Construir un front de classe contra la violència que ens imposa aquest sistema en crisi. Construir un bloc independent dels treballadors que apunti cap a un horitzó revolucionari on la violència LGTB-fòbica i el masclisme no hi tinguin lloc».
Dona transsexual assassinada per neonazis
Nascuda el 12 d’octubre de 1956 a Cuenca, amb setze anys va deixar el poble i es va refugiar a Barcelona. La seva família no va acceptar mai la seva identitat de gènere i va exiliar-se a la capital, com moltes dones trans de l’època. Rescalvo va actuar durant un temps en teatres i clubs, però cap als anys vuitanta va acabar vivint al carrer. En una situació econòmica molt precària, va patir els estralls de l’heroïna i el desarrelament familiar.
La nit del 5 al 6 d’octubre de 1991, Rescalvo dormia a la glorieta dels Músics, al parc de la Ciutadella, un lloc on algunes persones sense llar buscaven aixopluc. Es tracta d’un quiosc circular elevat i cobert, on antigament tocava la banda municipal. Hi passava la nit amb Doris Romero, també dona trans, amb qui exercia sovint el treball sexual pels voltants de l’Arc de Triomf. A la matinada, sis joves feixistes amb estètica neonazi es van colar al parc. Van apallissar les dues dones durant quinze minuts. Segons els informes mèdics, Rescalvo va morir d’un politraumatisme, amb contusions i hematomes al rostre i a les mans, quadre congestiu a la cavitat cranial i toràcica i fractura d’una costella que li va lesionar el pulmó. Romero va patir fractura dels ossos nasals i contusions múltiples, i va sobreviure «per mera casualitat». Després, els agressors van colpejar tres persones sense llar, una de les quals va perdre l’únic ull amb què veia i va quedar cega.
Gràcies a la lluita d’organitzacions com el FAGC, que es va personar com a acusació particular, el judici es va celebrar el 1994. L’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar els responsables per un delicte consumat d’assassinat, un d’assassinat frustrat, un de lesions i un d’omissió, per no haver posat els fets en coneixement de l’autoritat.
La sentència, però, va ser molt criticada. El tribunal va descartar agreujants que les acusacions consideraven fonamentals, com l’acarnissament, el despoblat i la pertinença a un grup neonazi, tot i que hi havia proves que els agressors tenien material d’aquesta ideologia. A més, va acceptar l’atenuant d’embriaguesa malgrat la manca de proves objectives suficients. Tres anys després, el Tribunal Suprem va revisar la sentència i va eliminar l’agreujant de traïdoria, cosa que va rebaixar les penes dels agressors.
El cas va impulsar l’organització de més dones trans i la creació del Col·lectiu Transsexual de Catalunya (CTC), que va reclamar justícia per a Sònia i va reivindicar els drets de les treballadores sexuals en el context de la «neteja social» de la Barcelona preolímpica. A la glorieta dels Músics es van col·locar plaques en memòria de Rescalvo, que van ser atacades diverses vegades. Finalment, el 2013 l’espai es va batejar oficialment com a glorieta de la Transsexual Sònia.
