El dijous 30 d’octubre Donald Trump va anunciar a xarxes socials que havia ordenat al Departament de Guerra reprendre les proves d’armament nuclear. L’ordre ve després que Rússia provés el seu armament el passat 22 d’octubre.
El president Vladimir Putin va dirigir diferents maniobres des de terra, mar i aire, on es van llençar un mísil balístic intercontinental amb un abast de 12.000 km. Les maniobres van tenir lloc després que la cimera russa-estatunidenca a Budapest s’ajornés perquè Moscou descartés el cesament de les hostilitats com a condició per a la reanudació de les negociacions de pau sobre Ucraïna.
Aquests assajos nuclears són els primers de la Rússia postsoviètica. Al septembre de 1996 l’ONU va aprovar el Tractat per a la Prohibició Total de les Proves Nuclears (CTBT) al qual s’hi adheriren 185 països. Tot i que els EUA i la Xina el van signar, aquest mai no va entrar en vigor ja que cap de les dues potències el va ratificar.
Trump ha declarat que els EUA “posseeixen més armes nuclears que qualsevol altre país” i que les proves “seran equivalents a les de Xina i Rússia”. S’estima que entre els EUA i Rússia posseeixen el 90% de l’armament nuclear, al voltant d’unes 5000 ogives cada país. En el cas de la Xina, malgrat la diferència amb les altres dues potències, es calcula que superaran les 1000 ogives per al 2030.
Tot i que Trump ha parlat de “desescalada” i que la reanudació de les proves servirà per a garantir la pau, diversos analistes expressen les seves preocupacions. Aquesta maniobra podria esperonar les proves nuclears d’altres països com Índia o Pakistan, tot en un context marcat per diferents guerres i una escalada bèl·lica global.
