Esplai Kasperle: “Tenim tres objectius: aconseguir un local, problematitzar dins de tota la societat la necessitat de defensar els nostres espais, i poder ser un far de llum per demostrar que somiar en un món millor és possible.”

Les darreres setmanes l’Esplai Kasperle del barri del Clot-Camp de l’Arpa i l’Organitzacio Juvenil Socialista al districte de Sant Martí de Barcelona han fet pública la problemàtica de l’Esplai en relació a l’espai i han començat una lluita al respecte. Des d’horitzó els hem entrevistat per conèixer millor la situació i el plantejament darrere aquesta lluita.

Fa unes setmanes, des de l’Esplai Kasperle i la OJS, feieu pública la problemàtica que fa 11 anys que viu la entitat del lleure respecte al seu local. Podeu explicar quina és aquesta problemàtica i quines son les necessitats per desenvolupar la tasca educativa?

Fa 11 anys que l’esplai paga un lloguer per fer servir una plaça d’aparcament privat com a magatzem del material de l’entitat. Aquest contracte se’ns acaba el novembre del 2024, i davant d’aquesta situació hi ha dues opcions; pagar un lloguer triplicat o no renovar el contracte. Sabent que l’esplai és una entitat sense ànim de lucre, no ens podem permetre pagar aquesta pujada de preu desorbitada i és per això que reclamem a l’Ajuntament del Districte la cessió d’un local.

Aquesta problemàtica no és actual, ja fa anys que les monitores negociem amb l’Ajuntament del Districte, entenent que una plaça d’aparcament no és un espai digne i de qualitat per dur a terme la nostra tasca pedagògica. Durant tot aquest temps, la seva resposta ha sigut nul·la i han mirat cap als seus interessos.

Entenem que per poder desenvolupar plenament la nostra tasca és important que l’educació en el lleure es reconegui com a essencial, i això passa per la cessió d’un lloc digne que unifiqui totes les parts que engloben el desenvolupament d’un esplai, que són: magatzem, espai per reunir-nos i espai per dur a terme les activitats amb infants.

Dèieu que “fa 11 anys que reclameu a l’Ajuntament un espai”, com han sigut aquests 11 anys? Per què dieu que l’Ajuntament “no dona suport al lleure”?

Aquests 11 anys són els que hem estat dins d’aquest local, on hem pogut veure que la nostra tasca ha estat condicionada i dificultada per la falta d’espais. En aquell moment, quan nosaltres érem infants de l’esplai, vam presenciar com les anteriors generacions de l’assemblea de monitores van tenir dificultats per resoldre aquesta problemàtica i que, ja des d’un inici, no va haver-hi cap interès per part de l’Ajuntament. Actualment, seguim veient com segueix sense tenir cap mena de voluntat per ajudar-nos.

Quan diem que l’Ajuntament no dona suport al lleure, no són paraules buides o sense sentit, sinó al contrari. Les institucions segueixen els mateixos patrons de desinterès davant de resoldre les necessitats del lleure de Barcelona; mostren una desconeixença dubtosa sobre els espais i les necessitats dels barris. Demanen molta informació i no en donen cap; reclamen l’activitat econòmica de l’esplai, tot i saber que és una entitat sense ànim de lucre. On volen arribar? Aquesta informació condiciona la cessió de l’espai? Per què hi ha tant d’interès en els beneficis econòmics? És per aquesta situació que diem que l’Ajuntament no dona suport al lleure ni a les entitats sense ànim de lucre, només els interessen els diners i els seus beneficis com a institució.

En aquesta lluita pel local, el passat dissabte 2 vau fer un esplai al carrer, agrupant centenars d’infants i joves tallant el Carrer Indústria. En què va consistir aquesta acció i com va anar?

Dissabte vam realitzar una tarda de lleure al carrer. Ens vam trobar 13 entitats d’arreu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fer activitats conjuntes separades per cinc grups d’edats. Perquè es pugués dur a terme, les entitats vam reunir-nos prèviament per poder organitzar i preparar la tarda. En aquesta reunió vam poder confirmar que la problemàtica de l’espai no és un fet aïllat, sinó que tots els esplais i caus estan vivint el mateix que nosaltres o ho viuran en un futur no gaire llunyà.

El mateix dissabte 2 de desembre es va demostrar que la força del lleure pot remoure molt més del que les institucions esperen. El lleure es planta contra la infantilització que ha estat rebent aquests últims anys, que ha vingut donada per part de les institucions, per poder devaluar la nostra tasca i les nostres capacitats d’organitzar-nos.

Hem demostrat, una vegada més, que no ens quedem de braços plegats, que estem fartes de la incomprensió de les insitutcions, que no tenim por a demostrar el que valem i que la força de l’organització col·lectiva és el motor per transformar el món, per aconseguir allò que volem i que ens pertoca.

Des de l’esplai Kasperle, el dissabte vam viure una primera passa plena de força i motivació per poder dur a terme la lluita que iniciem ara. No hagués estat possible sense el suport rebut ni la comprensió del lleure a l’entorn de la necessitat de defensar els espais que ens pertoquen, de prendre iniciativa i de construïr un camí que no segueixi els interessos i els plantejaments que les institucions ens imposen.

Desenvolupeu aquesta lluita per assegurar les condicions òptimes per a la vostra tasca pedagògica però, alhora, la feu des del dia a dia de l’esplai. Quin procés eduactiu i quina vinculació dels infants i joves s’està donant?

Des de l’esplai creiem que els infants han de ser conscients de la realitat que els envolta, és per això que amb tots els grups d’edat i adaptant el contingut segons les necesitats grupals, hem treballat la situació actual de l’esplai en front la problemàtica de l’espai. Ho hem fet partint de la base que no és un conflicte aïllat del Kasperle, sinó que moltes entitats de lleure es troben en la mateixa situació, davant la qual necessitem de l’organització col·lectiva per aconseguir els nostres objectius.

Per acabar, com plantejeu continuar la lluita pel local i quines són les perspectives que teniu?

Sent realistes, sabem que no rebrem cap resposta per part de l’Ajuntament després del dissabte 2 de desembre. Ja ho prevèiem i això no ens fa enrere.

Tenim tres objectius: aconseguir un local, problematitzar dins de tota la societat la necessitat de defensar els nostres espais, i poder ser un far de llum per demostrar que somiar en un món millor és possible. Seguirem desenvolupament la nostra lluita, seguirem sumant forçes, seguirem fent-nos escoltar i seguirem lluitant fins al final.

I finalment, una reflexió més general: com veieu l’estat de l’educació en el lleure i quins creieu que són els reptes que té per davant?

No podem entendre el lleure com una bombolla aïllada del món en què vivim, on la precarització cada vegada és més present i dificulta el nostre desenvolupament com a entiat sense ànim de lucre. En aquest context, la problemàtica del no reconeixement del lleure s’agreuja més. S’ha de començar a entendre el lleure com un agent socioeducatiu i cultural indispensable per canviar l’estat actual de les coses.

Des de la pandèmia s’ha accentuat el desinterès de cara al lleure per part de les institucions. Hem notat com el reconeixemt cada vegada és més innexistent. Aquest fet, però, no ens sorprèn. Veiem com l’encariment generalitzat de la vida també ha afectat de manera accentuada el desenvolupament del lleure fins a fer cancel·lar activitats quotidianes per falta de recursos economics, com ara la lluita constant per l’obtenció d’una targeta de transport pel lleure. Aquest és un exemple clar de com l’Ajuntament no ha cobert cap de les demandes que tenim per poder facilitar la nostra activitat, fet que destaca contraposat a la quantitat d’ajudes que es proporcionen per poder augmentar el turisme a la ciutat, de manera que demostren quins son els seus interessos.

En el lleure, ens trobem per davant amb el repte de desinfantilitzar la tasca que duem a terme, demostrant les nostres capacitats i les nostres forçes per lluitar pel que volem. Hem de tenir clar que per poder crèixer, hem de conscienciar-nos de manera col·lectiva, sense deixar enrere cap esplai o cau, lluitant alhora, des de cada entitat, per demostrar que la nostra tasca és essencial. A més, el lleure forma part d’una xarxa associativa que beneficia la participació social, amb una identitat pròpia desarrelada del caràcter discriminatori.

El major repte que tenim per davant és deixar enrere la deseperança, la misèria i la despolitització per construir els nostres somnis. Necessitem espais per desenvolupar-nos com a joves organtizades en el lleure, i poder assegurar l’educació dels infants i joves. Tenim uns interessos i uns objectius, i treballarem fins al final per aconseguir-los.

Educar en el lleure no vol dir quedar-nos de braços plegats, vol dir organització col·lectiva, vol dir lluita i vol dir futur.