El passat 30 de novembre, l’organització socialista de dones d’Euskal Herria ITAIA, que va sorgir fa tres anys amb l’objectiu de combatre l’opressió de les dones treballadores, va convocar una jornada de mobilitzacions a diferents ciutats d’Euskal Herria, adherint-se així a la crida a la vaga general impulsada pel Moviment Feminista basc.
Hem parlat amb algunes de les seves militants perquè ens expliquin la tasca política que desenvolupen i la seva valoració de la jornada de vaga.
– Primer de tot, podríeu explicar que és Itaia per a la gent que no us coneix? Quina feina feu? Quin sentit té el front de dones dins del Moviment Socialista?
ITAIA és una organització socialista de dones d’Euskal Herria. El nostre objectiu és superar la societat capitalista que ens explota i ens oprimeix i construir una societat sense dominacions. Per això desenvolupem una organització política independent que s’organitzi al marge de la política basada en els interessos burgesos i que tingui l’objectiu de contribuir a la construcció del socialisme.
Ens organitzem a fi de combatre les formes que adopta l’opressió de les dones en la societat capitalista i unir l’organització comunista als sectors més amplis possibles de dones. En aquesta direcció hem posat en marxa diferents línies de treball i lluites: espais de defensa per a fer front a la violència masclista, escoles de formació política de les dones treballadores, jornades de reflexió sobre la qüestió i la proposta política per a afrontar-la, lluites per les condicions de vida de les dones…
És necessari que expandim la lluita de classes a les diverses formes del poder burgès. El front de dones té per objectiu unir els processos de lluita en contra de l’opressió de les dones treballadores amb l’estratègia socialista a fi de a reforçar una unitat de classe, garantir una educació política en contra de l’opressió i neutralitzar la funció que compleixen les mateixes opressions.
– Quina anàlisi feu sobre el context social i polític de la dona treballadora?
El capitalisme es nodreix de les diverses opressions, ja que tenen la funció de crear subjectes devaluats i extreure’n majors beneficis econòmics. A més, reforça la separació dins de la classe treballadora, cosa que li és beneficiós perquè no hi hagi un moviment polític de classe que pugui fer trontollar la seva estructura social.
Les dones treballadores som un dels col·lectius més vulnerables de la societat: precaritzades al màxim en l’àmbit laboral, aïllades moltes vegades de l’àmbit polític per la càrrega de treball que se’ns imposa a nivell social i subordinades culturalment, la qual cosa implica que siguem assetjades i violentades de diverses maneres en el nostre dia a dia.
En l’actual crisi capitalista, la situació està empitjorant a causa del desmantellament de l’estat de benestar. Això genera retallades, violació dels drets polítics i augment de la violència. Concretament, això es plasma en la realitat de les dones treballadores tan a nivell econòmic com a nivell cultural. D’una banda, és evident la desocupació i l’empitjorament de les condicions de treball en els sectors més feminitzats, així com l’augment de la dependència econòmica cap a les institucions, cosa que ens empeny a una major submissió política. D’altra banda, hi ha un augment de la violència cultural, sobretot lligada a la sexualització dels cossos de les dones, que normalitza la violència que patim. Això es pot veure, sobretot, en la tendència masclista en el sector més juvenil que, a més, es reforça amb les idees reaccionàries i conservadores que expandeix actualment la ultradreta en molts països.
– Com heu explicat, des d’ITAIA us ocupeu de diferents línies de treball que van des de la formació fins al treball polític contra les diverses formes d’opressió de les dones treballadores. El passat 30 de novembre vau participar en la jornada de vaga convocada pel Moviment Feminista a Euskal Herria i vau convocar mobilitzacions a les 4 capitals per reclamar unes mateixes condicions de vida i en el treball per a tothom. Quina és la lectura que feu sobre la vaga? I sobre el treball de cures?
En el pla de les cures també es dona un retrocés evident, ja que l’Estat fa tot el possible per disminuir costos en aquests serveis i les empreses intenten treure rèdit econòmic d’aquest sector. A més, les polítiques d’igualtat que s’han posat en marxa en els darrers anys han demostrat límits evidents per a donar una solució al problema. Un exemple n’és la ratificació de l’article 189 de la OIT, que no ha significat canvis substancials en la vida diària de la majoria de les treballadores de la llar.
Tot això demostrava la infinitat de raons que teníem per a prendre els carrers i, per tant, vam cridar a la vaga i a mobilitzar-nos a favor d’unes condicions de vida i de treball de qualitat per a totes les persones, tot assenyalant els empresaris i les institucions responsables d’aquesta situació. També hem posat al centre la reivindicació de la igualtat salarial, ja que no pot existir una jerarquia sobre la base de la qualificació dels treballs perquè nega el reconeixement social dels treballs més precaritzats i reforça la condició d’opressió de certs col·lectius.
Encara que hagi servit per a la tasca de socialització, la vaga ha suposat una sèrie de reptes. D’una banda, l’execució simbòlica de la vaga pot arribar a buidar aquest instrument polític que històricament s’ha fet servir per a lluitar pels drets de la classe treballadora, abandonant la idea que “s’aturi tot” i individualitzant la vaga. D’aquesta manera es perd la pressió i la força col·lectiva per a adherir-se a la vaga. D’altra banda, el fet de dirigir les exigències de la vaga a la responsabilitat de les institucions anul·la la conscienciació i activació política de la classe treballadora. La gent no s’ha mobilitzat per a organitzar-se en defensa dels seus drets, sinó per a exigir a uns altres que garanteixin els seus drets. Això pot reforçar a llarg termini el pessimisme i la desmobilització de la classe treballadora davant l’incompliment d’aquestes exigències.
– Davant d’aquest context que identifiqueu, quins creieu que són els reptes de les dones treballadores per als pròxims anys?
Els reptes són grans, hem de continuar treballant perquè el sector més ampli de la societat, la classe treballadora, participi políticament a favor d’una societat socialista en què totes tinguem les mateixes condicions de treball i una vida de qualitat. Per descomptat, les dones treballadores n’hem de ser una part activa i hem de reforçar les eines polítiques necessàries per a dur a terme aquesta lluita. Així doncs, hem de continuar activant conflictes i desenvolupant mecanismes per assenyalar les empreses i les institucions responsables la nostra opressió, tot a fi de combatre les condicions laborals i defensar els drets polítics per així anar reforçant progressivament l’organització política independent.
