Entra en vigor el registre obligatori de viatgers
Aquest dilluns va entrar en vigor en l’Estat espanyol el registre obligatori de viatgers establert pel Reial decret 933/2021, que obliga a empreses d’hostalatge, agències de viatges i de lloguer de vehicles a registrar dades detallades dels seus clients. Segons el Ministeri de l’Interior, la normativa “cerca actualitzar un sistema vigent des de 1959”, adaptant-lo a noves modalitats com a habitatges turístics i plataformes digitals. Entre les dades requerides figuren nom, DNI, nacionalitat, dades de contacte i detalls de les transaccions, que hauran de conservar-se durant tres anys.
La mesura ha estat rebuda amb forta oposició per part del sector turístic. Associacions com CEAV, FETAVE i ACAVE adverteixen que el registre implica “una càrrega burocràtica desproporcionada”, especialment per a petites empreses, que representen el 95% del sector. Al·leguen que això podria allargar jornades laborals, incrementar costos operatius i encarir els preus per als consumidors. Per part seva, la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) ha mostrat el seu rebuig, anunciant possibles accions legals contra el que consideren una mesura “excessiva i poc operativa”.
Malgrat les crítiques, Interior defensa que la normativa “no introdueix noves exigències d’informació” i subratlla la seva importància per a “la seguretat ciutadana”. Des de 2022, la plataforma Ses.Hospedajes ha rebut més de 4,7 milions de registres, permetent la localització de 18.584 persones amb requisitòries judicials, encara que no necessàriament vinculades a delictes greus. Les autoritats destaquen la rellevància d’aquestes mesures, assenyalant que iniciatives similars “han contribuït en altres països a combatre amenaces com el terrorisme i la criminalitat organitzada”.
No obstant això, la mesura ha generat inquietud pel seu potencial per a ampliar el control social, en recopilar dades personals detallades de milers de viatgers. Encara que el Govern espanyol argumenta que el sistema “ajuda a localitzar a persones amb requisitòries judicials”, l’ús massiu d’aquesta informació planteja interrogants sobre la privacitat i el seguiment de la ciutadania, la qual cosa podria obrir la porta a un monitoratge més intrusiu i a un major control dels moviments de les persones en l’àmbit turístic.